Dificultats i trastorns de l’aprenentatge escolar

Afecten al voltant d’un 20% dels infants en edat escolar

Què són les dificultats i els trastorns de l’aprenentatge escolar? Ens referim a aquelles situacions que es manifesten per les dificultats d’aprendre adequadament habilitats com la lectura, l’escriptura i/o el càlcul matemàtic, i que no són conseqüència de trastorns del desenvolupament intel·lectual mentals severs, patologies físiques o neurològiques greus ni tampoc de la manca d’oportunitats socioculturals per aprendre o d’una mala escolarització.

• Mitjançat l’observació i la valoració qualitativa dels processos d’execució i la valoració quantitativa dels seus resultats acadèmics realitzada pels docents que estan a càrrec de l’escolarització de l’infant.
• A partir de la informació aportada pels pares en una entrevista on s’explorin dades del desenvolupament general de l’infant i en especial les relatives a l’embaràs i el part, al desenvolupament evolutiu del seu llenguatge i de la motricitat i de la història escolar.

"Les dificultats i els trastorns de l'aprenentatge afecten al voltant d'un 20% dels infants en edat escolar"

• A partir de proves estandaritzades relatives a les capacitats que volem avaluar: de coeficient intel·lectual, de lectura, ortografia i/o de càlcul que comparin els resultats obtinguts amb els del seu grup d’edat.
• Examen mèdic visual, auditiu i psicomotor per descartar alteracions funcionals en aquestes àrees.
• Valoració de la situació emocional de l’infant donat que totes aquestes habilitats escolars es veuen molt afectades per factors emocionals com la impulsivitat, la motivació, l’ànim deprimit o ansiós. Alhora els mateixos trastorns són font de baixa autoestima i de dificultats en l’àrea relacional en moltes ocasions, donat que els si s’observen algunes d’aquestes circumstàncies.

• Realitzar una valoració entre els pares i els diferents professionals per dissenyar una proposta d’intervenció de forma conjunta.
• Es recomana una intervenció psicopedagògica davant la presència dels primers indicadors de risc.
• Les propostes d’ajut poden valorar la conveniència de fer adaptacions curriculars específiques a les àrees del trastorn, d’oferir eines i materials de suport visual dels aprenentatges, de fer ús de noves tecnologies i de regular els temps requerits per completar les tasques, que poden augmentar o bé ser més breus per no esgotar la capacitat d’atenció. És recomanable que l’aprenentatge d’aquestes àrees afectades es realitzi de forma individual o en grup reduït.
• Proporcionar a l’infant espais i experiències en un clima estimulant, de confiança i comprensió, en el que prevalgui sobretot el fet de la comunicació de les seves vivències i sentiments per sobre de les dificultats que tingui.
• Davant l’augment de l’ansietat i d’indicadors d’alteració de les emocions, considerar la prioritat d’establir un tractament psicoterapèutic.

• L’entrada a l’escolaritat primària pot desvetllar ansietat en l’infant degut a les exigències que li suposen d’una banda els nous aprenentatges i d’altre els estímuls i noves relacions interpersonals i grupals que s’esdevenen en l’àmbit escolar. Es donen canvis importants de creixement físic i mental davant del quals l’infant pot bloquejar-se. No volent aprendre, de forma inconscient, pot estar dient que no vol créixer.
• Per aprendre hi ha d’haver desig i certa capacitat per enfrontar el fracàs i les frustracions. També calen habilitats com la perseverança i la concentració que van lligades al grau de maduresa neurològica i emocional. No tots els nens maduren de la mateixa forma i cal observar de quina manera encaren aquests reptes. Moltes vegades els infants ja han donat signes de la seva fortalesa o fragilitat durant altres moments vitals com ara els canvis d’alimentació, el control dels esfínters, les separacions de la mare...

  "Les capacitats han de ser ateses i cuidades tant com les dificultats, perquè potenciaran l’autoestima i l’autonomia personal"

• Perquè el procés d’aprenentatge es desenvolupi sense dificultats és important l’estabilitat de l’entorn familiar de l’infant i que les expectatives que mostrin les figures cuidadores siguin raonables. Quan l’ambient és canviant i estressant, pot comportar alteracions en l’estat anímic del nen/a i impedir un bon estat de concentració.
• Cal tenir molt present que el joc és una de les activitats que potencien molt favorablement els aprenentatges. Els infants aprenen lletres, números i càlcul molt més fàcilment si ho fan a partir d’experiències emocionals agradables i properes a ells.
• No oblidar que l’infant té capacitats i no només trastorns. Les capacitats han de ser ateses i cuidades tant com les dificultats, perquè potenciaran la seva autoestima i fomentaran l’autonomia personal.