L’exposició al diòxid de carboni al començament de la vida pot perjudicar la funció pulmonar per sempre, a causa d’una inflamació dels bronquis. Això comporta desenvolupament d’asma, gravetat de les crisis i visites a urgències o ingressos hospitalaris. El canvi climàtic amb disminució de la pluja afecta la qualitat de l’aire i augmenta les infeccions respiratòries. Els infants sempre seran més vulnerables que els adults, doncs les vies respiratòries són més estretes i passen moltes hores realitzant activitats a l’aire lliure, molts cops respiren per la boca i això fa que els contaminants sense filtrar arribin als pulmons. L’exposició als contaminants en una dona embarassada pot alterar el sistema immunitari del fetus i predisposar-lo a l’asma i l’al·lèrgia.
Com afecten les espècies ornamentals a les ciutats
Serviria d’alguna cosa canviar les espècies ornamentals presents a les ciutats? Considerant que ens tornem al·lèrgics al que ens envolta, resulta lògic pensar que al cap d’uns anys, les al·lèrgies haurien variat però la malaltia continuaria. Els tipus de pol·len més abundants en general a l’atmosfera de Catalunya són les cupressàcies (23%), el plàtan d’ombra (10 %), la parietària (6%), l’olivera (5%) les gramínies (4%) i les quenopodiàcies (35), tot i que això variarà segons la zona geogràfica de Catalunya. Cal dir que els pòl·lens que més problemes causen a la població al·lèrgica són, per aquest ordre, les gramínies (50%), el plàtan d’ombra (25%), la parietària (20%), les cupressàcies (15%), l’olivera (15%) i les quenopodiàcies (10%).
Es poden consultar els nivells de pol·len atmosfèric al següent enllaç
de la Universitat Autònoma de Barcelona i comparar-los amb els símptomes que es presenten, d’aquesta forma tindrem més garantia de la participació dels pòl·lens
en la causa de la malaltia.
