Email Image

En aquesta Càpsula es pot llegir la 1a part
de l'article

Llegir la 2a part aquí

 

 

Com pot afectar-nos la situació de confinament

pel coronavirus?

Part 1    

Reflexions des de la Salut Mental amb una mirada particular a la adolescència
 

 


Jorge Tió

Psicòleg clínic, psicoanalista (SEP-IPA). Referent de l’Àrea Adolescència i psicoterapeuta de l’Equip d’Atenció al Menor (EAM)de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària. Vocal de la Junta de la ACPSM-AEN Catalunya.
 

 

Una situació d’emergència com la que estem vivint ens afecta de forma ineludible, en allò personal, en les nostres relacions i, òbviament, ho està fent en tot el cos social. Està per veure quin món ens trobarem, quin món serem capaços d’anar reconstruint quan la situació d’emergència es superi, però mentrestant estem tots afectats vivint els prolegòmens d’una transició que desconeixem cap a on va.
 

Cada persona des de la seva particular forma de ser, des de les seves fragilitats i les seves fortaleses viurà aquesta situació d’una forma diferent. Aquest és un bon moment per prendre major consciència que la salut mental és cosa de tots i que el nostre benestar depèn de la nostra capacitat de cuidar-nos a nosaltres mateixos i entre nosaltres. És justament la cura el que està a la base de l’existència de les estructures socials que serveixin pel desenvolupament i el benestar dels individus que les formem. La reflexió que segueix intenta posar especialment l’accent en la situació dels i les adolescents que estan vivint també el seu particular procés de transició entre la infància i la adultesa.

 

La situació de tancament
 

Les circumstàncies concretes en les que mantenim el confinament: característiques de l’habitatge, persones amb les que convivim… influiran de forma determinant establint notables diferències, però també ho fa la nostra personalitat.
 

En funció de les nostres característiques personals la situació de confinament obligat pot estar més a prop de resultar-nos agradable, claustrofília o desagradable, claustrofòbia.
 

 

Email Image
 
 

“Cada persona des de la seva particular forma de ser, fragilitats i fortaleses viurà aquesta situació de forma diferent. És un bon moment per prendre major consciència que la salut mental és cosa de tots i  que el nostre benestar depèn de la nostra capacitat de cuidar-nos a nosaltres mateixos i entre nosaltres”

 
 

 

Si predomina la claustrofília trobarem més possibilitats d’adaptació a la situació. La casa està més a prop de viure’s com a refugi, lloc en el que estar fora de perill i sentir-nos segurs. Els infants i els adults poden tendir a viure-ho així, i alguns adolescents també. El risc de la claustrofília sorgeix quan es posa al servei d’allunyar-nos excessivament de la relació amb els altres i amb el món que també necessitem per viure, aïllant-nos en la “nostra cova”. Per això els pares que conviuen amb adolescents amb aquesta tendència hauran d’ajudar-los a que no s’exacerbi una desconnexió amb la realitat, permetent i tolerant per un costat que estiguin la major part del temps en la seva habitació, però proposant també activitats compartides que impliquin relació, com pot ser en els dinars, converses, jocs, tasques domèstiques compartides, etc… La creativitat de cada grup familiar pot aquí desplegar-se, i l’existència de complicitats i interessos compartits entre pares i fills facilitar-lo. Es pot des de veure una pel·lícula junts fins crear-la en un improvisat equip de rodatge aprofitant la facilitat que la tecnologia ens proporciona.

 

Si no és així, d’entrada pot ser un bon moment per conèixer-se millor i explorar la possibilitat de compartir a través de la conversa. Les propostes dirigides a fills i filles adolescents haurien d’apel·lar més a la seva part adulta, fent-los sentir que es compta amb ells, que no tractant-los com a nens i nenes que “han” de fer tal o qual cosa perquè ho diuen els pares. Per això pot ser d’ajuda poder tolerar les seves negatives més com succeeix amb l’elecció d’un adult, que ens pot decebre o entristir, que tractar-les com el comportament d’un infant desobedient al que cal que obligar.

 

 

“Pot ser un bon moment per conèixer-se millor i explorar la possibilitat

de compartir a través de la conversa”

 

 

Si la casa tendeix a ser el refugi per l’infant i l’adult, per l’adolescent en procés de transició entre “la casa dels seus pares” i la que serà la seva pròpia si tot va suficientment bé, el refugi es l’habitació. Les activitats “en l’habitació” de l’adolescent també poden estar més orientades a la desconnexió –videojocs, visionat de pel·lícules o sèries- o a la connexió amb els seus interessos des de la seva curiositat. Una connexió que estaria bé estimular si observem que a l’adolescent li costa més fer-ho de forma autònoma. Conversar sobre els seus interessos pot ajudar a guiar una recerca de continguts a través de la web que pugui ser nutritiva, o com mínim ajudar a que aquests interessos es vagin construint, inclús si ha de començar a fer-se des del reconeixement de que són escassos.
 

Quan en canvi el que predomina es la claustrofòbia la situació pot ser una mica més difícil de manegar en la situació actual. Les persones amb aquesta tendència viuen la casa com un lloc incòmode que pot arribar a resultar asfixiant. L’impossibilitat de sortir a l’exterior pot tornar-se molt difícil de resistir, i en alguns casos amb dificultats especials, com succeeix en persones amb discapacitat o trastorns mentals com els de l’espectre autista o amb importants alteracions conductuals, la possibilitat d’aconseguir la prescripció de “passejades terapèutiques” a través dels professionals responsables del seu tractament haurà de considerar-se com una alternativa a tenir en compte.

 

 

“Les propostes dirigides a fills i filles adolescents haurien d’apel·lar més a la seva part adulta, fent-los sentir que es compta amb ells, que no tractant-los com nens i nenes que “han” de fer tal o qual cosa perquè lo ho diuen els pares”

 


Per mitigar la claustrofòbia son vàlides les recomanacions generals que s’estan comunicant aquest dies a través de les xarxes socials:  

  • L’establiment de rutines, l’exercici físic, cuidar les hores de son – ni massa, ni massa poc – i l’alimentació, prevenir la hiperactivitat que pot donar-se per exemple amb el teletreball i poder posar límits donant espai al descans, a l’entreteniment i al cultiu dels nostres interessos, establint transicions entre una activitat i altra.
  • Establir diferències entre els dies de la setmana fent per exemple que els caps de setmana no es segueixi la mateixa rutina que entre setmana, o que un dijous no sigui exactament como un dimecres.
  • I mantenir el contacte amb les nostres relacions socials.

Són recomanacions que poden ajudar a gestionar millor la sensació d’un temps i un espai que es pot tornar opriment i que ens pot desvitalitzar.
 

 

“Escoltar i permetre que el malestar es comparteixi
és sempre una pre-condició 
a la recerca de solucions”

 


Aquí pren també especial importància la utilització de les tecnologies per realitzar aquestes “sortides” que ara bàsicament només poden ser virtuals. La comunicació amb amics, família i relacions significatives pren especial importància. Alguns adolescents viuen la situació de confinament com alguna cosa que tendeix a igualar-nos a tots, disminuint els seus sentiments d’inferioritat, pel que pot ser una oportunitat per que s’animin a posar-se en contacte amb gent a la que no s’atrevien a dirigir-se. És una ocasió per revisar l’agenda de contactes i connectar amb persones amb les que potser feia temps que no parlaven. Des d’aquest punt de vista estimular aquestes connexions pot ser d’ajuda també en els casos en els que l’adolescent no mostri autonomia per fer-ho pel seu compte.

 

Llegir la 2a part aquí

Traducció al castellà →

 
 
 

Enllaços d'interès: 

  • “La Càpsula” ¿Cómo acompañar al adolescente durante su proceso evolutivo?
  • Llegir més articles de “La Càpsula”
  • Web Equip d’Atenció al Menor (EAM)
  • Web Sant Pere Claver - Fundació Sanitària