Sant Pere Claver – Fundació Sanitària ofereix atenció especialitzada als immigrants extracomunitaris des de fa més de 20 anys.


Actualment hi ha 60 milions de persones desplaçant-se per tot el món, segons dades de la Creu Roja. En aquests moments estem vivint el moviment migratori més gran des de la Segona Guerra Mundial.

En concret, l’any passat més d’un milió de sirians van fugir del seu país a causa de la guerra. A més, un de cada quatre són nens. A principis d’any l’Oficina Europea de Policia (Europol) va denunciar que com a mínim 10.000 menors haurien desaparegut durant el trànsit.

Aquesta onada migratòria ha provocat una crisi a tota Europa, sobretot a Grècia i Itàlia on han entrat el 84% i el 16% dels refugiats respectivament, segons el mateix moviment humanitari internacional.

Les persones refugiades estan emparades per la Convenció del 28 de juliol de 1951 relativa a l’estatut dels refugiats de l’Organització de les Nacions Unides. Tot i així l’Estat espanyol només ha concedit l’asil a 18 persones dels 15.000 sirians que s’ha compromès a acollir en els propers dos anys.

Sant Pere Claver – Institut Docent va organitzar el passat 14 d’abril el Converses: “Síria, guerra i refugi. El dilema de deixar el teu país”. Carles Descalzi, gerent de Sant Pere Claver, va presentar aquesta nova edició de conferències d’actualitat, salut i benestar en què van participar:

· Joseba Achotegui, psiquiatra i coordinador del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR)

· Gerard Català, advocat del servei de refugiats i immigrants de Creu Roja a Barcelona

· Elias Skaf, metge d’origen sirià

L’any 1994 el Servei d’Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats (SAIER) de la Creu Roja va derivar el primer refugiat al SAPPIR. Aquell any es posava en marxa aquest servei de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària, que

Aleshores els refugiats provenien de països llatinoamericans en dictadura. Ara la població refugiada és molt més nombrosa. Ucraïna és el país d’origen més habitual dels refugiats que arriben a casa nostra perquè els hi resulta relativament fàcil demanar asil.

Els refugiats arriben al país d’asil amb unes vivències del país d’origen, del trajecte i del país on arriben que poden afectar la seva salut mental. Aquests estressors poden acabar en un síndrome d’Ulisses, en què la persona passa per un dol migratori de tristesa i estrès.

El SAPPIR col·labora amb la Creu Roja que des de fa més de 20 anys li deriva casos en què la migració pot suposar un problema de salut mental per a la persona.



C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03  |  info@santpereclaver.org  |  www.santpereclaver.org