Guies Clíniques
     núm. 7

A la vida totes les persones travessen moments difícils que poden ocasionar un gran dolor, buit o pèrdua important. Sovint, mentre es viuen, les sentim com insuportables i pensem que no ens podrem recuperar. Malgrat tot, algunes persones troben la manera de superar-les i de buscar una sortida adequada que els permeti refer la seva vida. A aquesta capacitat, des de fa uns anys, l'anomenem resiliència.

Boris Cyrulnik és un dels autors que més ha desenvolupat aquest concepte. Quan tenia sis anys va aconseguir escapar d'un camp de concentració i malgrat aquesta experiència, afirma en el seu llibre "Los patitos feos" que: "una infància infeliç no condiciona tota la vida".

Aquesta idea, molt esperançadora, sorgeix paradoxalment d'una evidència molt dura: l'existència del maltractament cap els infants per causes socials, polítiques o familiars. La resiliència ens permet conservar l'esperança de que, amb els mitjans necessaris els infants víctimes de guerres, violència, maltractaments o forçats a desplaçar-se o emigrar poden recuperar-se.

"Una infància infeliç no condiciona tota la vida"

Sense menysvalorar les teories que alerten sobre el trauma i les seves determinants conseqüències pel desenvolupament del psiquisme, la resiliència conceptualitza les característiques que permeten segones i terceres oportunitats a la vida. Hem de tenir en compte que la resiliència no és una condició estàtica, és un procés que sovint s'ha de recórrer durant un llarg camí cap a l'elaboració de tot allò que s'ha viscut. Així ho expliquen les persones que han pogut sobreviure i recuperar-se d'un trauma.

Orígens de la paraula resiliència

La paraula resiliència prové del llatí resilio i descriu un concepte físic que implica aquells materials que, com les boles elàstiques, després d'un cop tornen al seu estat inicial. Es tracta d'un concepte físic que Michael Rutter (1972), catedàtic de Psiquiatria Infatil de l'Institut de Psiquiatria de la Universitat de Londres, va aplicar a les ciències socials. Evidentment, les persones no som pilotes de goma i totes les experiències deixen un record que ens marca, però també podem reprendre i prosseguir amb l'actitud positiva de reparar els danys que hem rebut.

Emmy Elisabeht Werner. Nascuda a Alemanya l'any 1929 i afectada durant la infància per experiències viscudes durant la Segona Guerra Mundial va aconseguir emigrar als USA on va accedir a la universitat. L'any 1973 va publicar una recerca després d'estudiar, durant 32 anys, infants que havien viscut situacions traumàtiques a l'illa de Hawaina de Kauai. Les seves conclusions van ser contundents. Efectivament, la infància que ha estat maltractada té una predisposició a patir dificultats en la vida adulta però tot i així, el 30% dels infants estudiats van evolucionar sans i van dur a terme una vida adulta satisfactòria. Aquests nens i nenes que tiren endavant malgrat les circumstàncies del passat, tenen molt a ensenyar-nos i són, en última instància, els veritables exemples de resiliència.

Què tenen en comú les persones que poden sobreposar-se a les adversitats?

La majoria dels autors destaquen en primer lloc característiques positives individuals. I sobretot, el fet de trobar ambients i/o persones properes que de forma conscient o inconscientment ofereixen vincles de confiança i solidaritat.

"La resiliència no és una condició estàtica, és un procés que sovint s'ha de recórrer durant un llarg camí cap a l'elaboració de tot allò que s'ha viscut"

Les característiques individuals son els factors biològics , genètics i psíquics. Pel que fa a aquest últim factor, destaquem la importància dels vincles afectius des del primer moment de vida. Convé dir que les necessitats afectives del nadó, de l'infant, de l'adolescent i de l'adult van variant en els seus matisos però és una constant en la trajectòria vital de tots els individus. Així doncs, les persones que millor ressorgeixen de les situacions penoses, generalment, han rebut en la seva infància vincles afectius segurs i estables, en termes de Bowlby: "una base segura". Aquests vincles, constructors del psiquisme, funcionen com una reserva interna que permet en els moments greus accedir a ells per trobar la fortalesa i la confiança que fa possible forjar noves relacions i cercar ajuda.

A més de les característiques individuals, l'altre factor que destaquen la majoria d'autors és l'entorn. Un entorn que ofereixi una relació de "bon tracte" que guareix les ferides del "mal tracte" i permet refer-se del mal patit. A les persones que compleixen aquesta funció el anomenarem tutors de resiliència. Són els mestres, monitors, artistes, esportistes, metges, psicòlegs o familiars que des de la seva actitud personal promouen aquesta actitud resilient. Són, per tant, tots aquells que s'apropen a l'altra amb una relació significativa i profunda, que li donen un vot de confiança i li permeten reparar l'autoestima lesionada pel trauma i reconstruir la pròpia historia a partir d'escoltar-lo, d'encoratjar-lo amb sensatesa i sentit de l'humor, d'oferir-li possibles sortides des de la creativitat, la producció social, cultural o artística.

Així doncs, la resiliència és un fenomen plenament humà en el què la capacitat de comunicació afectiva, recolzament, confiança en l'altre són peces claus i, per tant, no és factible que es desencadeni si un individu es troba aïllat. "La paradoxa de la condició humana és que no podem ser nosaltres mateixos sinó sota la influència dels altres", explica Boris Cyrulnik.

El mateix autor ho explica també mitjançant una metàfora: "La resiliència és l'art de navegar... la persona resilient ha de fer servir els seus recursos interns per no deixar-se arrossegar per la corrent natural dels traumes fins que algú li dona una mà, un recurs extern, una relació afectiva, una institució social, cultural que li permeti sortir-se'n".

Aspectes claus

  • La infància i l'adolescència són una de les etapes més vulnerables de l'ésser humà.
  • És clau afavorir entorns saludables que incentivin el desenvolupament afectiu dels infants, ja sigui a l'escola o en l'àmbit familiar.
  • La detecció i l’atenció precoç afavoreix la recuperació de les persones que han viscut situacions traumàtiques i caldrà mantenir l’ajuda tot el temps que sigui necessari.
  • Facilitar els processos de resiliència mitjançant el suport de les relacions afectives i de solidaritat a partir dels referents claus: "tutors de resiliència".
  • Promoure accions constructives que permeten el desenvolupament de recursos culturals i socials com l'art, la literatura, la música, la dansa, el teatre, l'esport i/o els jocs són facilitadors en el procés de reconstrucció de la salut mental.

Els infants i la situació dels refugiats a Europa

Actualment, vivim la situació humanitària més greu després de la Segona Guerra Mundial on milions de famílies amb infants es veuen forçades a migrar per fugir de la guerra i la violència dels seus països d'origen. Aquests infants hauran de fer esforços per afrontar el seu futur.

Jorge Barudy ( 2016) ens alerta de la anti-resiliència, que suposa la resposta per part dels Estats davant la crisi dels refugiats creant barreres físiques, de rebuig i exclusió social. I malgrat la indiferència d'alguns governants i institucions polítiques, el sorgiment d'iniciatives solidàries per part de la societat civil, capaces de mobilitzar, sensibilitzar i reafirmar ofereix una mica d'esperança als processos d'acollida que estem vivint amb l'arribada de nouvinguts.

Aquest infants, joves i adults que estan patint les conseqüències d'una guerra i de la violència extrema, sens dubte, hauran d'iniciar el seu procés de resiliència, comptant amb les seves forces personals i amb el suport que l'entorn els pugui oferir. Els recursos solidaris que s'organitzin, des de la societat, seran imprescindibles per recuperar la seva salut mental i la seva estada en el país d'acollida.

"La infància que ha estat maltractada té una predisposició a patir dificultats en la vida adulta, però tot i així el 30% dels infants estudiats per E. Wermer van evolucionar sans i van dur a terme una vida adulta satisfactòria"

Prevenció i atenció a la salut mental

Davant aquestes situacions traumàtiques, a part de l'ajut que pot oferir l'entorn més proper i quotidià, sovint cal també una atenció i suport professional.

Els diferents equips de la Fundació Sant Pere Claver duen a terme una tasca preventiva assistencial per atendre a les persones que pateixen trastorns psíquics i problemàtiques familiars, socials, educatives i laborals.

Concretament, a l'Hospital de Dia per a Adolescents fa 14 anys que treballem en un projecte d'atenció integral als adolescents amb trastorns psíquics greus i des de diverses disciplines, tenint cura de l'adolescent en cadascuna de les àrees del seu desenvolupament.

Molts nois i noies ingressats han patit situacions traumàtiques i sofreixen símptomes compatibles amb l'estrès posttraumàtic. El seu procés de recuperació es realitza a través de diferents recursos. En primer lloc, l'escolta de la seva història que permet donar sentit als símptomes psíquics. A més de tallers artístics, lúdics o esportius, mitjançant el treball d'expressió i comunicació per obrir nous horitzons al seu desenvolupament. En aquest sentit, incloure el treball terapèutic amb les famílies i afavorir els vincles socials de manera que siguin els més sans i adequats possibles ha estat un repte important en aquests moments de crisi social i econòmica.

La nostra experiència ens demostra que la relació significativa, d'interès genuí i de confiança que cada membre de l'Hospital de Dia estableix amb els adolescents, obre les portes al procés de resiliència, afavorint l'impuls de vida de la pròpia adolescència.

I com ningú pot expressar-se millor que els poetes, acabem amb un fragment del poema de Kavafis "El viatge a Itaca" que tant bé ha musicat Lluis Llach:

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Referències bibliogràfiques

Equipament assistencial

Hospital de Dia per a Adolescents

C. Mare de Déu de Port, 344. 08038 Barcelona
Tel. 93 431 71 62
www.spcsalut.org/hospital-dia

Autora de la Guia

Dra. Assumpció Soriano Sala. Psiquiatra de Hospital de Dia per a Adolescents i Responsable Assistencial de Consulta Jove.


Enllaços d'interès

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org