Guies Clíniques
     núm. 9

El centre educatiu és on l’infant passa gran part del dia i per això resulta primordial conèixer les característiques de salut de cada alumne. És imprescindible tenir localitzats els nens i nenes amb al·lèrgia respiratòria (especialment els que tenen asma) i els que presenten al·lèrgia a algun aliment.

Al·lèrgia a aliments

Fins a un 30% dels infants diagnosticats d’al·lèrgia a aliments tenen símptomes per menjar els aliments sense adonar-se’n. En aquest sentit, a l’escola poden presentar-se problemes per tractar-se d'una primera reacció, per ingestió incontrolada (canvi de plat) o bé per desconeixement dels components d’un plat.

El risc és diferent a cada persona i pot variar al llarg del temps. És a dir, el mateix nen o nena pot presentar símptomes diferents en cas de menjar un aliment que li provoca al·lèrgia, des dels més lleus com la urticària (favasses a la pell) a les reaccions més importants com l’anafilaxia (afectació de dos sistemes del cos).

En general tindran reaccions més greus les persones que ja les han patit i que acostumen a reaccionar amb quantitats mínimes de l’aliment. Més rarament poden presentar-se reaccions per contacte o per inhalació. Els al·lèrgics a aliments que tenen asma mal controlada poden reaccionar molt més.

"Fins a un 30% dels infants amb al·lèrgia a aliments tenen símptomes per menjar els aliments sense adonar-se’n"Com reconèixer els símptomes de l’al·lèrgia a aliments

Els símptomes apareixen en menys d’una hora després de menjar, però generalment ho faran en pocs minuts o fins i tot al mateix moment de menjar. També són variables, des de pruïja a la boca que desapareix espontàniament en minuts fins a quadres molt greus amb risc vital.

La picor al coll amb sensació de “bola”, la dificultat per empassar, la ronquera, la tos, la picor brusca i intensa d’oïdes i els esternuts són símptomes que cal vigilar si no cedeixen en poc temps.

D’altra banda, els símptomes respiratoris com la tos seca repetitiva, l’opressió o el dolor al pit són senyals d’alarma d’una possible crisi asmàtica. Una reacció per aliments amb afectació de l'aparell respiratori ens indica gravetat.

També símptomes d’afectació general com ara mareig, palpitacions o desmai són molt greus i suposen risc vital –anafilaxia o reacció al·lèrgica greu- i requereixen tractament urgent amb adrenalina sense esperar anar al centre sanitari.

En aquest sentit, el personal de l’escola ha de tenir la màxima informació sobre quins alumnes són al·lèrgics a aliments i a quins aliments tenen al·lèrgia. També és important saber els símptomes que han tingut fins ara.

Fitxa de cada infant amb el pla d’acció marcat pel metge

  • Hi ha de constar la indicació mèdica i l’autorització dels pares a més de disposar de contacte telefònic operatiu en qualsevol moment.
  • Al menys dues persones a l’escola -el tutor/a i una altra- es responsabilitzaran d’estar al corrent de la situació de l’infant. La fitxa i el tractament estaran perfectament localitzats –a la classe o al menjador-. Caldrà tenir-ho present en les sortides.
  • La medicació que s’ha d’administrar estarà per escrit i especificant la dosi, la via d’administració i la freqüència.
  • Alguns medicaments com els inhaladors o els autoinjectors requereixen d’un entrenament previ, tot i que els nens/es en general ho saben fer.
  • Recordar que les situacions fora de la rutina diària –festes, viatges, colònies...- són les que poden comportar més problemes.
  • El personal escolar hauria de rebre informació i entrenament de part de professionals sanitaris sobre com evitar els al·lergògens i com reconèixer i tractar les situacions urgents, i ha de tenir immunitat davant acusacions judicials per conseqüències de l’administració de la medicació.

Asma i activitat física

  • Davant l’asma bronquial no es desaconsella l’esforç físic però en moments de crisi cal que s’eviti. En determinats moments, un infant asmàtic que fa l’exercici habitual pot començar a sentir símptomes de broncospasme: en aquest cas haurà de parar i fins i tot pot necessitar prendre un medicament inhalat.
  • Cada nen/a amb asma té un límit diferent de tolerància a l’exercici. Inclús podria arribar a ser un esportista d’elit, però cada cas és diferent.
  • La natació és l’esport més adequat, així com la gimnàstica de flexibilitat. D’altra banda, l’exercici de resistència és el menys recomanable doncs fàcilment pot desencadenar una crisi d’asma.
  • Fer uns 10 a 20 minuts d’escalfament amb curses curtes o exercicis gimnàstics, ajuden a augmentar la tolerància de l’infant a l’esforç.
  • Cal revisar que el nen/a disposa de la seva medicació per les crisis.

Altres recomanacions

  • Millor fer l’exercici físic en un lloc cobert.
  • "Cada infant amb asma té un límit diferent de tolerància a l’exercici físic"
  • Si es fa a l’exterior s’ha d’evitar els dies de pluja, molt fred i/o vent.
  • Els infants al·lèrgics al pol·len poden empitjorar a la primavera.
  • Els al·lèrgics a àcars poden tenir problemes amb els matalassos.
  • Fer sempre l’escalfament abans de l’exercici físic.
  • Si l’infant no està bé prèviament, és millor evitar l’exercici.
  • Si durant l’activitat física nota tos, xiulets o dolor al pit s’ha d’aturar l’activitat.
  • Relaxació, treure l'aire a poc a poc, beure aigua i si fa falta prendre el medicament.
  • El professor d’educació física ha de conèixer aquestes situacions. En cas de dubte és millor no forçar.

Equipament assistencial

Servei d’Al·lèrgia

C. Vila i Vilà, 16. 08004 Barcelona
Tel. 93 324 88 92
www.spcsalut.org/alergia

Enllaços d'interès

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org