lacapsula

Com ens afecta l'ús dels videojocs?



Roser Noguera. Psicòloga i Psicoterapeuta.
Unitat de Psicoteràpia Psicoanalítica d'Infants i Joves (UPPIJ). Sant Pere Claver - Fundació Sanitària.

En aquesta càpsula reflexionem sobre l'elevat grau d'intrusió psicològica que poden tenir les noves tecnologies informàtiques en les persones adultes i els infants. També parlarem sobre la necessitat de donar eines a la societat perquè aquesta sigui més crítica.

D

e ben segur que ningú qüestiona que ens trobem en una època de canvis. M'atreviria a dir que entrem en una altra era i això, vulguem o no, ens obliga a modificar determinats hàbits i fer servir una nova tecnologia, la qual no fa gaire no podíem imaginar i formava part de les pel·lícules de ciència ficció.

Aquest canvi afecta a tothom, grans i petits, i cadascú ha de realitzar el seu procés. Les generacions de més edat han de fer un procés de més gran abast per no quedar allunyades i excloses d'unes tecnologies que -ja de per si- canvien a un ritme trepidant. Pel contrari, els més petits ho viuen de forma molt natural i inherent a la seva vida.

La proposta d'aquesta càpsula és reflexionar sobre aquesta realitat, sobre perquè és necessari donar eines a la societat que permetin que sigui crítica i que no assumeixi tot el que els mitjans de comunicació ofereixen, com si fos el més natural del món. Vagi per endavant la gran ajuda que tots aquests canals ens brinden per a tot tipus d'activitats.

Videojoc

Foto: katemangostar / Freepik

Reflexions sobre l'ús dels videojocs

El conte del metro, a títol d'exemple

"Cal reflexionar sobre les conseqüències d'aquests jocs que produeixen estímuls d'acció cada vegada més ràpids, sense reflexió i sense crítica" Al matí a primera hora entre els viatgers hi ha una senyora de gran volum asseguda i al seu costat un nen. Resultarà que són mare i fill. Veig que el nen està jugant amb una motxilla petita de color verd i el joc consisteix en fer passar les corretges de tal manera que aconsegueix lligar-ho i li explica a una senyora que està al seu davant que allò és un gronxador. Penso: ha de ser un familiar. La mare, mentre està capficada amb el seu mòbil, el nen li demana l'atenció i ella rebufa. Jo penso que està enviant un missatge molt urgent. Aleshores, el nen segueix jugant inventant-se utilitats molt simbòliques, però insisteix a parlar amb la senyora del davant. Aquesta aconsegueix un lloc on seure però amb una persona entremig i això suposa al nen haver de fer més esforços per comunicar-se amb ella. No és familiar ni coneguda, és una passatgera del metro. El nen torna a demanar atenció a la mare i aquesta cada cop està més empipada de què li reclami que miri “els seus invents”, arribant a un punt en que li dóna de males maneres els guants, la gorra i l'abric perquè se'ls posi doncs arriben a la parada.

Queda palès com es pot anar forjant una relació distorsionada entre la mare i el fill. El nen no se sent atès, ni escoltat i ha de buscar indiferenciadament algú que se'l miri i escolti. La mare el sent com un intrús als seus jocs i entreteniments.

Per últim, he de dir que vaig veure que la mare no tenia un missatge urgent per enviar, sinó que jugava al Candy Crash. Sembla que no només els infants són els que juguen amb videojocs.

Enllaços d'interès

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org