lacapsula

Sentir veus: revisió d'un símptoma

Les al·lucinacions auditives



Aida Mallorquí Marcos. Formació.
Centre de Salut Mental d'Adults Montjuïc.
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.

Les al·lucinacions auditives són un dels símptomes que més canvis ha suscitat en les decisions de molts professionals, ja sigui a l'hora de plantejar un diagnòstic o de proposar un tractament. Entre un 10% i un 28% de la població general té al·lucinacions auditives, però la majoria de persones que senten veus estan sanes. En aquests casos les al·lucinacions es deuen a l'estrès o la deprivació del son, entre d'altres. En general sentir veus pren multitud de formes diferents i es tracta d'un fenomen complex.

L'

any 1973 la revista científica Science va publicar un article titulat "Estar sa en llocs insans", en què vuit voluntaris sense cap problema de salut mental havien acudit a diferents serveis d'urgències psiquiàtriques de diferents hospitals dels Estats Units. Tots van acabar ingressats. La principal consigna d'aquests pseudopacients era explicar als professionals d'urgències que sentien veus, concretament explicaven que sentien la veu d'algú del sexe contrari pronunciant paraules com “buidor”, “forat” o “cop sec”. La resta de detalls de les històries personals gairebé no estaven alterats i, juntament amb frustracions i preocupacions, aquests pseudopacients també tenien la consigna de parlar d'alegries i satisfaccions vitals. Un cop ingressats els participants havien d'explicar als professionals que havien deixat de sentir les veus. L'article explica com aquests voluntaris van acabar essent diagnosticats d'esquizofrènia i tracta extensament els prejudicis i problemes derivats d'haver estat etiquetat amb un diagnòstic psiquiàtric a la dècada dels 70.

Lògicament avui dia no seria possible dur a terme un estudi com aquest per greus problemes bioètics, però citar-lo i recordar-lo ens serveix per ser conscients de com han canviat les coses. Els que treballem en el camp de la salut mental sabem que el patiment personal, l'amenaça de fer-se mal a un mateix o als altres són aspectes vitals a l'hora de valorar i diagnosticar a una persona o plantejar la possible necessitat d'un ingrés. En aquest sentit les al·lucinacions auditives, és a dir sentir veus, ha estat potser un dels símptomes que més canvis ha suscitat en les decisions de molts professionals, ja sigui a l'hora de plantejar un diagnòstic o de proposar un tractament. La tendència actual que molts professionals seguim és intentar no reduir els problemes de salut mental a símptomes d'una possible malaltia i entendre que moltes vegades tractem reaccions humanes davant de problemes humans.

La recerca epidemiològica en salut mental ens han ajudat a entendre que les al·lucinacions auditives són un fenomen molt més estès del que crèiem. Els estudis apunten una prevalença en la població general que va del 10% al 28%. D'aquests només un 25% compleixen criteris diagnòstics de trastorn de l'espectre psicòtic. Això fa que el 75% restant de persones que senten veus siguin considerades sanes. Si tenim en compte dades poblacionals atenent a diferents grups d'edat, els estudis estimen que entre un 5% i un 16% de nens i adolescents primerencs experimenten veus. D'aquests aproximadament, un 76% presenta una remissió espontània, al igual que podria passar amb la presència d'amics imaginaris. Els dos fenòmens estan essent considerats com a part del desenvolupament i dels processos de sociabilitat normals i només alguns casos on s'observa una persistència dels processos al·lucinatoris, o en els quals existeix un patiment que afecta significativament el nen, requereixen abordatge professional. Per això és important consultar en quins casos i quan és necessària una intervenció.

alergia acars

La diferenciació entre persones que senten veus dins de la normalitat o els que les senten en el context d'una problemàtica mental ha ajudat els professionals a establir un contínuum que va de la salut a la malaltia on els canvis són més quantitatius que no pas qualitatius. Com apuntàvem en els casos dels infants, la persistència de les veus, el patiment degut a aquestes i l'afectació a nivell de funcionament personal són indicadors de la necessitat de fer una intervenció terapèutica i moltes vegades marquen el pas de fenomen normal al patològic.

Desencadenants relacionats amb l'experiència de sentir veus

No podem parlar encara de causes en el cas de les al·lucinacions auditives. Sabem que hi ha circumstàncies que les poden desencadenar però no en totes les persones ni en el mateix grau. La complexitat de factors implicats és la norma i atribuir les veus a una malaltia mental seria simplificar un fenomen que molts investigadors i clínics advoquen per tenir en compte per se. Cal considerar per aquest fenomen al·lucinatori una etiologia psicobiosocial, on conflueixen factors ambientals, psicològics i biològics. Així sabem que la deprivació sensorial i també la deprivació de son poden desencadenar al·lucinacions auditives en la població general. També cal esmentar un augment de la presència d'al·lucinacions auditives en processos de demències i en epilèpsies del lòbul temporal, així com també en el consum de certes substàncies tòxiques.

Tenint en compte els factors ambientals, haver estat sotmès a estrès agut o sostingut pot ser igualment un disparador, com processos de dol, separacions, assetjament escolar, negligència emocional... i tot un seguit de circumstàncies fins a arribar a extrems de gravetat aguda com el fet d'haver estat víctima d'una experiència vital traumàtica. Els estudis que relacionen sentir veus i trauma assenyalen que l'inici de les al·lucinacions auditives en un 70% dels casos està associat a haver patit alguna experiència traumàtica o bé algun fet emocionalment intens i significatiu. En aquests contextos moltes vegades les veus es consideren un via "Només un 25% de les persones que tenen al·lucinacions auditives compleixen criteris diagnòstics de trastorn de l’espectre psicòtic"d'afrontament de l'experiència relacionada amb processos dissociatius. Aquests són els responsables de què certs continguts mentals no tolerats per la persona es mantinguin allunyats de l'experiència mental conscient (per exemple, al·lucinacions auditives desencadenades per un abús sexual i que podrien representar la veu interioritzada de l'abusador).

En general podem concloure que sentir veus pren multitud de formes diferents i es tracta d'un fenomen complex. En el cas de requerir un abordatge professional cal que aquest sigui integral i que atengui al contingut i forma de l'al·lucinació, ja sigui desencadenada per factors biològics o ambientals, cal puntualitzar que aquest aspecte és la majoria de vegades molt difícil de traçar. És important prioritzar el malestar produït per les veus i convertir-lo en objectiu del tractament, tenint clar que a vegades les veus poden resistir a les intervencions psicològiques i també farmacològiques, i que per tant el que podrem construir amb la persona afectada serà un millor afrontament de l'experiència, més actiu i centrat en recuperar el sentiment d'agència davant d'un fenomen que es pot viure com a absolutament descontrolat i aliè a la voluntat de la pròpia persona. Adoptar una mirada no estigmatitzadora ni tendent a buscar un diagnòstic psiquiàtric que a vegades no acaba d'encaixar amb la realitat i història de cada persona és el que guia l'actuació de molts professionals en l'actualitat. Aquesta actitud és, gràcies a l'avançament en el coneixement, en la clínica i la recerca, diametralment oposada a l'article publicat a l'article Science l'any 1973.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03  |  info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org