lacapsula

Què són les psicosis?

Com afecten a la capacitat en la vida quotidiana i en les relacions socials


Dra. Neus Barrantes-Vidal.

Consultora de Recerca Sant Pere Claver - Fundació Sanitària



Els estats mentals psicòtics suposen una pèrdua de contacte amb la realitat que es presenta habitualment a l’inici de la vida adulta. Amb un tractament adequat algunes persones poden adaptar-se i funcionar bé en la societat.

L

es psicosis són un grup molt heterogeni de trastorns mentals que es caracteritzen per l’alteració d’una amplia gamma de funcions psicològiques com ara el pensament, la percepció, les emocions, la voluntat i la conducta. L’alteració d’aquestes funcions mentals dóna lloc a símptomes com la presència de pensaments molt exagerats o no reals anomenats deliris (per exemple, creure que algú ens vol fer mal quan no és així), desconfiança injustificada en els altres, manca d’ordre i claredat mental, distorsió en la percepció de l’entorn o d’un mateix, problemes de concentració i memòria, emocions negatives o dificultats per sentir com era habitual prèviament, restricció de les motivacions i interessos (que pot ser interpretada pels altres com “manca de voluntat”), desinterès per l’entorn o aïllament, i canvis en la conducta habitual.

Si bé moltes persones que presenten un episodi psicòtic no pateixen tots els símptomes descrits, és habitual que aquest estat mental afecti de forma notable la capacitat de funcionar en la vida quotidiana i de relacionar-se amb els altres. L’amplia varietat d’alteracions descrites suposa que hi ha maneres molt diferents de presentar psicosi. Per exemple, en algunes persones la comunicació, fins i tot la forma de parlar, és torna molt difícil d’entendre, mentre que d’altres s’expliquen perfectament però el contingut de les idees està greument allunyat de la realitat. De fet, en algunes persones genera més alteració i discapacitat la desconnexió de l’entorn i l’aparent desinterès per la pròpia situació personal que no pas la presència de símptomes “vistosos” com són les al·lucinacions i els deliris.

La psicosi

Aquesta gran heterogeneïtat fa difícil el diagnòstic i evidencia la complexitat de les causes de les psicosis. A més, la persona afectada rarament té consciència de patir un trastorn mental i, si ho sospita, no comprèn què li està passant i sovint no ho comunica.

Trastorns psicòtics més coneguts

Els trastorns psicòtics més coneguts són l’esquizofrènia (la forma més greu, pertorbadora i crònica de psicosi) i la paranoia (una psicosi on l’alteració se centra més específicament en deliris persistents de que els altres volen el nostre perjudici, però amb menys afectació de les altres funcions i major capacitat de mantenir el funcionament general).

Tanmateix, hi ha d’altres trastorns en la família de les psicosis, que serien les psicosis amb una durada més breu, no crònica, i les que tenen un gran predomini de símptomes afectius (depressió). Avui en dia no està ben clara la delimitació entre aquests trastorns, però tots comparteixen la manca de consciència de l’alteració i, per tant, una certa pèrdua de contacte amb la realitat.

"La gran heterogeneïtat dels símptomes fa difícil el diagnòstic de les psicosis i evidencia la complexitat de les causes"

Quan es manifesten els trastorns psicòtics?

Els trastorns psicòtics apareixen típicament al final de l’adolescència o inici de la vida adulta, amb excepció de la paranoia que acostuma a presentar-se amb més tardança. No obstant, els estudis demostren que hi ha una gran distància temporal entre la manifestació dels símptomes greus que comporten el contacte amb professionals de la salut i la presència de disfuncions més subtils però no poc importants (per exemple, l’aïllament o el mal rendiment per problemes de concentració). Un cop esclata obertament l’alteració hi ha una gran variabilitat en el curs d’aquests símptomes:

Tanmateix, hi ha moltes formes suaus de psicosi que no arriben mai a diagnòstics com l’esquizofrènia o la paranoia, tant per la seva menor intensitat i gravetat com per la seva presència més breu i ocasional, fet que permet dur a terme una vida força normalitzada si es compta amb un suport professional adient.

"Al voltant d’un terç de les persones que mostren un primer episodi psicòtic pot recuperar-se satisfactòriament amb el tractament adequat" Aquest ampli conjunt de trastorns de gravetat diversa afecta, aproximadament, a un 4% de la població general generant un alt nivell de discapacitat sociolaboral i, el més important, un enorme grau de patiment pels qui ho viuen i pel seu entorn. Es tracta doncs d’un problema que, si bé encara genera un nivell altíssim d’estigma social, no és un problema aïllat i menor de la societat. La família és qui habitualment gestiona la major part del patiment i de les conseqüències d’aquestes alteracions, si bé els tractaments en la comunitat intenten donar les màximes eines a la persona afectada per tal que pugui gestionar aquests problemes.

Malgrat que no es coneixen bé les causes de les psicosis, la recerca científica està fent passos agegantats en la seva comprensió. D’entrada, fet molt important, està qüestionant de forma profunda la manera com s’han definit fins ara aquests trastorns i per tant la manera d’investigar-los. Tradicionalment s’han contemplat com malalties cerebrals fruit de gens defectuosos; avui en dia es constata la necessitat de formular models molt més complexes que contemplin la interacció entre factors de risc genètic, biològic, social, cultural, psicològic i biogràfic de forma conjunta si volem arribar a una veritable comprensió tant de la ment sana com disfuncional.


Referències bibliogràfiques


Enllaços d'interès


C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org