lacapsula

Què és la por?

Com vèncer l'emoció provocada per una percepció de perill



Neus Garcia. Psicòloga clínica.
Unitat de Psicoteràpia Psicoanalítica d'Adults (UPPA).
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.

La por és una emoció provocada per una percepció de perill, que pot ser real o imaginària. Aquesta última fa referència a la por a afrontar i resoldre problemes de la pròpia vida. Moltes persones no volen assumir que la vida és difícil, però només a través dels problemes creixem mentalment per l'esforç que suposa enfrontar-los. Per vèncer aquesta por cal prendre's el temps necessari. S'ha de fer front als conflictes, abans que ens veiem obligats per les circumstàncies a viure les conseqüències.

Q

uè és la por? El diccionari la defineix com “una emoció caracteritzada per un sentiment intens, habitualment desagradable, provocat per la percepció d'un perill”. La por activa el sistema d'alarma de l'organisme i posa en marxa una sèrie de reaccions fisiològiques, que suposen una despesa energètica suplementària, preparant-lo per sobreviure. La por s'expressa igual en l'ésser humà i la resta d'animals vertebrats: la retirada (fugir del perill), l'agressió defensiva (resposta d'atac), la immobilització (quedar-se paralitzat) i la submissió.

Hi ha dos tipus de pors, la por real i la por imaginària. En l'últim cas té lloc una por a conduir la pròpia vida, que està constituïda per una sèrie de problemes. Allò que dificulta la vida és el fet d'afrontar i resoldre problemes. Encara que sigui un procés laboriós la vida prèn sentit precisament durant aquest procés. Viure suposa enfrontar-se contínuament a problemes. Quan els mirem de cara tenim por, però cal desafiar aquesta emoció per solucionar el problema. Nelson Mandela va dir que no és valent qui no té por, sinó qui sap conquistar-la.

La majoria de persones no vol assumir que la vida és difícil. En canvi, no deixen de lamentar-se dels seus problemes i dificultats com si la vida hagués de ser fàcil. Els problemes estimulen la nostra agudesa i valentia, només a través d'ells creixem mentalment per l'esforç que suposa enfrontar-los. Aprenem. Quan aquesta por ens domina pot provocar resistències a desafiar-los, per això poden aparèixer mecanismes d'evitació com confiar en què desapareguin, creure que no existeixen, i fins i tot buscar un refugi en l'alcohol o les drogues per no veure'ls.

Com vèncer la por?

Per a vèncer la por és necessari prendre's el temps que facil falta per resoldre els problemes que ens trobem a la vida, sigui de l'índole que sigui. Un cop prenem consciència del problema caldrà analitzar-lo i trobar solucions efectives i ben pensades. S'ha de fer front als conflictes, abans de què ens veiem obligats per les circumstàncies a viure les conseqüències. Això significa posar-hi esforç, emprendre quelcom penós i no defallir en l'intent. Emprendre aquesta tasca significa decidir patir ara amb l'esperança d'una gratificació futura, enlloc d'amagar el cap sota l'ala.

"Solucionar un problema és patir ara amb l'esperança d'una gratificació futura"

Hem d'acceptar la nostra part de responsabilitat en un problema abans de resoldre'l. El primer pas és identificar-lo i saber que li correspon a un mateix resoldre'l. Si no, un s'instal·la en el victimisme que tendeix a escapar de la veritable reponsabilitat i a atribuir tot el dolent que li passa a un mateix a factors externs, el que comporta a un sentiment de tenir una vida desgraciada. Quan una persona tendeix a pensar que gairebé mai és culpable dels seus fracasos entra en una espiral de difícil sortida que anul·la la capacitat de superació. El victimisme és el recurs del poruc que prefereix convertir-se en objecte de compassió enlloc d'afrontar allò que li fa por.

Víctor Hugo deia: “El futur té molts noms: per al dèbil és l'inabastable, per al poruc és el desconegut, i per al valent és l'oportunitat”. La gran por que realment s'ha de tenir és la de no poder viure la pròpia vida, a perdre-la per por a viure-la. Quan evitem el patiment que comporta enfrontar-se als problemes ens privem també de la possibilitat de creixement que els problemes ens ofereixen. El teu pitjor enemic pots ser tu mateix i les teves pors.

Què és la por

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03  |  info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org