lacapsula

L'atenció psicoterapèutica grupal per a gent gran

Mai és tard per a expressar i compartir allò que sentim



Joana Lara. Psiquiatra i Psicoterapeuta Psicoanalítica.
CSMA Sants. Sant Pere Claver - Fundació Sanitària.

Mai és tard per a poder expressar i compartir allò que hom pensa i sent a dintre seu. Més enllà de l’edat i de l’envelliment, poder expressar-se ajuda al benestar psíquic. A través d’aquesta Càpsula compartim l’experiència entorn a la intervenció del grup terapèutic de "vellesa acompanyada", inclòs en el Programa de Psicoteràpia Psicoanalítica de Grup per a la Vellesa de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària.

S

i la psicoanàlisi és una disciplina científica relativament jove, encara és més incipient l’atenció psicoterapèutica dirigida a la gent gran. La negació del procés d’envelliment i de la mort -tan estesa socialment- sembla haver-se dirigit en contra d’oferir una assistència especialitzada per aquest col·lectiu (Ezquerro, 2000). Paral·lelament, es percep que les persones grans no tan sols es troben aïllades en espais residencials o en les seves llars, sinó també es troben aïllades de l’atenció sanitària.

Aquest grup psicoterapèutic va ser creat amb el propòsit d’acollir setmanalment a un grup de pacients -que presentaven símptomes depressius de llarga evolució, conflictes intergeneracionals i conflictes entre cuidador i cuidat- juntament amb la presència d’acompanyants (fills, parelles, amics...). La incorporació dels acompanyants es va considerar una peça necessària en el procés del tractament dels conflictes familiars i dinàmiques relacionals que manifestaven els pacients en relació als seus quadres psicopatològics.

L’objectiu general va ser acompanyar-los en el procés d’expressar els conflictes, les ansietats i les pors focalitzats tant en les pròpies vivències i experiències internes com en els conflictes interpersonals. Pensem que aquest procés porta a un alleujament simptomatològic i, per tant, a un major estat de benestar personal.

De la teràpia grupal, destaca la relativa facilitat amb què els participants han pogut compartir amb el grup algunes de les seves experiències de caràcter traumàtic, les quals tingueren origen en una etapa temprana de la seva vida i no havien estat mai verbalitzades a ningú fins al present moment.

En referència a les relacions interpersonals establertes en el grup, les interaccions es van succeir en un clima de mútua empatia que va ajudar a fonamentar un sentit de cohesió grupal i els membres semblaven adoptar una actitud de "cuidar-se" mútuament.

La necessitat de cura i les dificultats per a deixar-se cuidar

Un tema que va tenir gran presència en les sessions va ser el de la “cura” i fins a quin punt estaven disposades a tenir més cura de sí mateixes i a deixar-se cuidar per la gent del seu entorn. Cuidar-se i deixar-se cuidar representava per a ells traçar un camí de trànsit inevitablement dolorós en l’acceptació de la pèrdua d’autonomia i capacitats, però un trànsit necessari de cara a elaborar una visió més saludable respecte a la posició que hom pot assumir enfront les vicissituds i dificultats que es plantegen a una edat avançada. D’aquesta manera, les limitacions motrius i cognitives, el sentiment d’incapacitat, el requeriment forçós de l’ajuda externa i la conseqüent frustració que tot això generava, van tenir gran presència en les converses grupals.

Més enllà de l’edat i de l’envelliment, poder expressar-se ajuda al benestar psíquicFoto: Freepik

El conflicte suscitat davant la necessitat de cura i les dificultats per a deixar-se cuidar pels altres, va condicionar significativament les interaccions entre algunes de les parelles del grup, especialment en les conformades per mare-fill posant de relleu les dificultats en el diàleg intergeneracional sobre aquesta qüestió.

Però, en relació a la qüestió intergeneracional no tot foren dificultats doncs van aparèixer actituds més receptives que permeteren als integrants, a través del relat de les seves experiències, descobrir dimensions de l’altra persona que possibilitaren un procés d’enriquiment mutu: els joves del grup van elaborar una imatge més integral de la persona gran en tots els seus components biogràfics i personals, i els integrants de més edat apreciaren amb gratitud i sorpresa l’atenció que els dedicaven els membres més joves.

El sentiment d’integració grupal

"Cuidar-se i deixar-se cuidar, trànsit necessari per una visió més saludable de les vicissituds i dificultats de la gent gran"

També es va fer palesa la necessitat en els integrants de què el relat de les seves experiències passades fos acollit i acceptat pel grup i, especialment en relació a aquelles vivències de caràcter traumàtic, la necessitat d’exposar el testimoni de la fortalesa que van haver de desplegar per a fer front a aquestes experiències passades. Aquesta dinàmica de funcionament dintre del marc d’un grup de caràcter intergeneracional, va constituir un pas a favor del sentiment d’integració grupal.

Si bé el relat de les vivències traumàtiques desvetllà inicialment en els pacients defenses dissociatives i negadores del dolor mental que la seva rememoració produïa, l’experiència de contenció que el grup proporcionà respecte aquests relats va promoure un major sentit de la tolerància envers el record i acolliment d’aquestes vivències.

Principals conclusions

Referències

Altres enllaços d’interès

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org