lacapsula

Per què situar la persona al centre
de la intervenció potencia la seva autonomia?

La planificació centrada en la persona en centres residencials
per a persones amb discapacitat intel·lectual



Raül Alcázar. Psicòleg.
Director de la Residència i Centre de Dia Tres Pins.
Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials.

Una persona amb discapacitat intel·lectual necessita suports per al desenvolupament d’habilitats instrumentals i bàsiques de la vida diària. El model d’atenció integral i centrat en la persona ofereix una aproximació a aquests col·lectius de dependència per treballar les seves competències i encaminar-les cap a la màxima autonomia. Aquesta filosofia incideix molt en l’aspecte social i en com aquest pot fer variar la necessitat de més o menys suport, i per tant de dependència.

L'

atenció integral i centrada en la persona és un model d’intervenció per a persones i col·lectius en situació de dependència temporal i/o permanent, com persones amb discapacitat, gent gran o individus que pateixen trastorns mentals transitoris. Aquest model s’aplica sobretot a nivell residencial, però també es pot generalitzar a d’altres àmbits sociosanitaris, i fins i tot laborals.

L’eix principal d’aquest model és la persona en si mateixa i la seva voluntat, ja sigui per exercir la seva plena autonomia o per treballar les seves competències i encaminar-s’hi. Al seu entorn s’han de situar els professionals que atenen la persona –escollint-ne un d’ells com a referent–, i totes aquelles persones que li són significatives. Aquest entorn ha de ser el seu suport i l’ha d’acompanyar durant el procés de promoció de la seva autonomia, treballant per a l’exercici dels seus drets i la seva integració a la comunitat.

En l’àmbit sociosanitari la dependència es refereix a la necessitat que té una persona en un moment donat de rebre suports especialitzats d’una manera intensiva o prolongada. Si relacionem aquest concepte amb la discapacitat intel·lectual, parlem de la necessitat de suports per al desenvolupament d’habilitats instrumentals i bàsiques de la vida diària.

La dependència és quelcom canviant que depèn de la interacció de factors biològics, psicològics i socials. La filosofia de l’atenció integral i centrada en la persona incideix molt en l’aspecte social i en com aquest pot fer variar la necessitat de més o menys suport, i per tant de dependència.

A nivell social, aquest model emfatitza la lluita de les persones amb discapacitat intel·lectual per trobar el seu espai al món, i puguin optar i adoptar un rol que sigui respectat i on se sentin valorades per l’entorn. És de vital importància allò que vol la persona, i no el que la resta decideixin per ella com històricament han fet professionals i familiars.



Planificació centrada en la persona

autonomia de la persona

La manera en què els centres posen en marxa aquest tipus d’atenció és la planificació centrada a la persona. A través d’aquest tipus de planificació, la persona dissenya un pla de futur. En tot cas l’entorn de suport l’ajuda a plantejar-lo i a encaminar-s’hi. Però finalment és la persona qui ha d’anar assumint responsabilitats envers les seves decisions.

Amb les persones amb discapacitat intel·lectual tot aquest procés ha de començar per un treball d’apoderament de la persona, ja que el més habitual és que provinguin d’entorns familiars sobreprotectors que sense voler-ho li han generat una manca d’autonomia. Trobem persones amb estat d’inseguretat, por, baixa tolerància a la frustració i, en alguns casos, certa tendència tirana i fins i tot agressiva. Però també ens trobem amb persones que provenen d’entorns desestructurats, on podem trobar simptomatologia similar, però evidentment per qüestions totalment oposades. En ambdós casos, la persona no està acostumada a prendre les seves pròpies decisions ni a assumir-ne les conseqüències ni l’error, motiu pel qual és important fer una feina prèvia en aquestes àrees.

"La persona dissenya un pla de futur i és responsable de les seves decisions"

D’altra banda, aquest país té una forta tradició assistencial i tendim més a oferir cura que no pas a potenciar les capacitats de les persones ateses (i així, sigui dit de pas, estalviar-nos haver d’assumir riscos). La pròpia administració pública manté en les seves exigències cap als centres proveïdors una certa prioritat cap a l’atenció bàsica enfront al desenvolupament personal. A les residències un exemple quotidià serien els menús que se serveixen. Aquests han de contemplar uns estàndards calòrics ideals, quan en termes generals a les nostres llars no ens passem el dia comptant calories i ens permetem capricis cada cop que ens ve de gust. Els residents tenen poques opcions de decidir què és el que volen menjar, ja que es dóna per fet que no tenen prou criteri per a fer-ho i es prioritza més l’organització del servei de cuina que els aspectes personals de les persones residents. I com aquest exemple n'hi hauria molts més.

Així els centres es troben encara en un procés de transició del model assistencialista i centrat al servei cap al model centrat a la persona. La idea és transcendir de la idea que els usuaris s’han d’adaptar als serveis residencials on viuen i que siguin els serveis els que ofereixin allò que necessiti la persona cap a la consecució del seu pla de vida.

Alguns dels aspectes que destaquen d’aquest model són:

La clau per organitzar un centre o una institució en base a la planificació centrada en la persona comença perquè els tècnics deixin de decidir-ho tot en nom de la institució i que el seu valor com a experts sigui posat al servei de la persona que atén, per tal que sigui ella mateixa la que poc a poc vagi aprenent a prendre les seves pròpies decisions. Mentrestant hem d’ajudar-la a veure les diferents opcions que se li plantegen, reforçar-la per tal que guanyi en seguretat i ajudar-la en el creixement dels seus propis recursos i en la utilització dels recursos de l’entorn, a fi que pugui promocionar-se com a individu.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03  |  info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org