lacapsula

L’efecte curatiu de la paraula

La psicoteràpia en el tractament de trastorns mentals



Lluís Mauri. Psiquiatre i psicoterapeuta.
Coordinador de formació, docència i recerca del departament de salut mental.
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.

La psicoteràpia és una ciència relativament jove, tot i que la primera referència data del segle I. Fins al segle passat, aquesta disciplina no ha tingut una base científica sòlida. A dia d’avui, els resultats mostren com la psicoteràpia és un tractament molt efectiu en els trastorns mentals, a través de l’ús de la paraula.

L

a psicoteràpia és el tractament dels trastorns mentals a través de la paraula. Però no qualsevol paraula és curativa, darrera d’allò que diu un psicoterapeuta hi ha el saber de molts anys de formació i pràctica. La psicoteràpia es basa en el coneixement científic i el desenvolupament de teories i tècniques en què es basen els tractaments.

La psicoteràpia s’utilitza de forma eficaç per tractar tots els trastorns que constitueixen la pràctica clínica, tant en nens i adolescents com en pacients adults. Es pot administrar de forma individual o grupal, i com a tractament únic o complementant als tractaments farmacològics. En el nostre medi està reconeguda i forma part de la cartera de serveis que el Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut ofereix a través de la xarxa pública de salut mental i addiccions.

En les darreres dècades s’ha treballat en el desenvolupament de tècniques per abreujar la durada de les psicoteràpies, focalitzant els problemes a tractar, definint més clarament els objectius i estimulant la recerca de resultats i de procés. A l’actualitat hi ha més de 250 tipus de psicoteràpia catalogats, encara que els models fonamentals continuen sent la psicoteràpia psicoanalítica, la teràpia cognitiu-conductual, les psicoteràpies humanistes-interpersonals i la teràpia sistèmica.


Actualment, gràcies a la investigació, tots els models mencionats han demostrat la seva eficàcia superior a la no intervenció. La pregunta a fer-se és, com deia Kazdin (1986): Quina intervenció és més efectiva, i aplicada per qui, es més efectiva per aquest pacient concret, amb quin problema específic, i en quina circumstància determinada?

Per exercir la psicoteràpia es requereix una formació molt especialitzada en centres acreditats, consistent en nombroses hores de formació teòrica, de pràctica amb pacients sota supervisió d´un expert. Per a treballar amb determinats models, cal de realitzar un tractament psicoterapèutic del propi professional.

Quin és l’origen de la psicoteràpia?

La psicoteràpia va néixer com a ciència al darrer quart del segle XIX. Aquesta disciplina és relativament jove i en continu procés d’expansió.

"La primera referència a la psicoteràpia és del segle I, però no va néixer com a terapia fins a finals del segle XIX"

Fins arribar al seu reconeixement com a ciència ha passat per nombrosos avatars en la seva història: exorcismes, ritus xamànics o diferents rituals verbals han estat pràctiques habituals des dels inicis de la humanitat per a expulsar el malestar físic o mental, en correspondència a la causa amb què s’hagi relacionat aquest malestar (dimonis, desordres de les passions, maleficis, etc., segons el lloc i la època).

La primera referència escrita a la paraula psicoterapeusis s’atribueix al metge àrab Razés (865-925 d.E.), fundador del primer hospital amb un departament per a malalts mentals a Bagdad. El concepte no reapareix a la literatura científica fins a segles més tard, en què Frances Corbi va utilitzar el terme psicoterapèutic en un treball publicat el 1887 a la revista Contemporary Review, titulat Faith Healing and Fear Killing. En aquest article, l’autora criticava la consideració de les malalties mentals com a simples processos orgànics, defensant la introducció de procediments psicològics per a la seva curació.

Un segle abans, el 1769, Cullen havia designat el terme neurosi per a referir-se a les alteracions del sistema nerviós en què els estudis dels teixits descartaven la presència de lesions orgàniques. La medicina de l’època va acabar reconeixent la naturalesa psicògena de les neurosis, i va sorgir la necessitat d´implementar tractaments de tipus psicològic per a la seva curació.

Foto: psicoteràpia Sigmund Freud va desenvolupar el que està considerat com el primer mètode sistemàtic de psicoteràpia: la psicoanàlisi. El neuròleg austríac va desenvolupar models explicatius dels trastorns i de les causes de les malalties mentals, distingint entre ment conscient i inconscient, i fent de la presa de consciència el seu objectiu terapèutic. D’aquí van sorgir les psicoteràpies psicoanalítiques (Ferenczi, Balint, Alexander), que suposaven algunes modificacions tècniques respecte al tractament psicoanalític original, i que permetien la seva aplicació a un major nombre de pacients.

En la dècada dels quaranta del segle passat van sorgir, des de la psicologia experimental, un altre tipus de tractaments psicològics: els que es basaven en la modificació de conducta, la premissa dels quals era, partint dels treballs d’Skinner, que els trastorns mentals eren trastorns de l’aprenentatge i que podien desaprendre’s emprant mètodes de condicionament i reforç.

Dècades més tard, als 60 i 70 del segle passat, aquestes teories serien la base per al desenvolupament de les teràpies cognitives o cognitiu-conductuals (Ellis, Beck), amb impacte significatiu en l’escena psicoterapèutica contemporània. En els 50 s’havien originat les psicoteràpies humanistes (Rogers, Maslow) com a tècniques promotores de l’autorrealització, que eren la base d’on van derivar la psicoteràpia interpersonal (Klerman) i les actuals tècniques de counselling. També per aquesta època es van iniciar els models sistèmics de psicoteràpia (Bateson, Haley), aplicant la teoria general de sistemes i la cibernètica com a marc de la seva aplicació clínica, especialment en el camp de la teràpia familiar.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org