lacapsula

Mobbing laboral

Conflicte laboral que causa danys psicològics



Mercè Villegas. Psicòloga clínica.
Centre de Salut Mental d’Adults Sants.
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.

El mobbing laboral fa referència a les conductes i actituds hostils que atempten contra la integritat física i psíquica d’un treballador. En aquesta càpsula s’expliquen els diferents tipus d’assetjament i com aquest es diferencia de l’estrés laboral o el burn-out. A més, s’anomenen els efectes del mobbing sobre la persona i com es poden solucionar.

M

obbing és el terme anglès que fa referència a l’assetjament. El mobbing laboral descriu aquelles conductes i actituds hostils (gestos, paraules, comportaments o actituds) que persisteixen intencionadament en el temps i que atempten contra la dignitat i integritat física o psíquica d’un treballador per la seva repetició i sistematització. Aquesta situació degrada l’ambient de treball de la persona amb l’objectiu que deixi la feina de forma voluntària, sense haver-la d’indemnitzar, perquè el seu lloc de treball es vol eliminar, se li vol donar a una altra persona o per qualsevol altre raó.

El mobbing laboral és un abús. Per tant és important diferenciar aquest assetjament de l’estrès laboral o del conegut burn-out (síndrome del cremat). Totes aquestes situacions també es donen en el lloc de treball però enlloc d’estar relacionades amb l’assetjament sistemàtic tenen a veure amb la sobrecàrrega de feina, les condicions injustes (horaris, trasllats, etc.), la mala organització, la manca de reconeixement, etc.

Assetjament laboral: vertical o horitzontal?

El mobbing vertical va directe des dels comandaments superiors al treballador. Acostuma a donar-se a l’empresa privada, sobretot en moments en què l’empresari vol desprendre’s d’algun treballador amb molta antiguitat i un sou alt per tal de reduir despeses. Acostuma a passar en moments de canvi de gerència o de pèrdues econòmiques.

"El mobbing continuat en el temps pot fer emmalaltir la persona més forta
del món"
El mobbing horitzontal va sempre des del treballador a un altre treballador, però en aquest cas ha de comptar amb el beneplàcit de l’empresa que mira cap una altra banda i no fa res per arreglar-ho, malgrat que per diferents canals se n'ha assabentat del problema. Aquest tipus d’assetjament és més habitual a l’administració pública, quan es vol aconseguir que un treballador deixi el seu lloc de treball perquè l’assetjador el vol per ell, o perquè li té enveja per les seves qualitats o el refusa perquè és diferent i vol que demani un trasllat.

L’objectiu del mobbing és que el treballador abandoni la feina sense haver-lo d’indemnitzar. En els casos més greus el sistema acostuma a funcionar de la següent manera. El primer pas és desestabilitzar la víctima per tenir davant un interlocutor incapaç de respondre. Després, aïllar-lo dels companys perquè no pugui rebre informació, ni suport, ni queixar-se. Un cop aïllat, se li marquen objectius impossibles d’acomplir o se li encomanen tasques degradants, sense sentit, o simplement no se li dóna feina. A cada moment se’l ridiculitza i se li mostra que és nul o incompetent i s’ataquen tots els seus punts dèbils.

Foto: mobbing laboral

Arribat a aquest punt i sense el suport dels seus companys, el treballador no entén res del que li està passant: la feina no li va bé, se sent culpable, es bloqueja, perd l’autoestima, la concentració, la confiança en si mateix, la gana i la son; degut als seus intents per entendre el que li està passant. En aquest moment s’inicia una simptomatologia ansiós-depressiva, que si no es tracta pot acabar en una depressió.

Per entendre l’agressió psicològica del mobbing cal remarcar la intencionalitat de l’agressor i la seva personalitat, ja que pot tractar-se d’una figura molt perversa. Aquest caràcter intencional acostuma a ser conscient encara que de vegades pot ser inconscient i fruit d’una rivalitat envejosa amb la víctima.

La personalitat de la víctima també juga un paper important en el mobbing, sobretot si és molt depenent i vulnerable i té dificultats per defensar-se, encara que el mobbing continuat en el temps (la gota malaia) pot fer emmalaltir la persona més forta del món.

Què cal fer en cas de sospita de mobbing?

La millor resposta per part de les persones assetjades és no romandre aïllats ni passius, al contrari de com ho pretén l’assetjador. "La persona que rep assistència pot desenvolupar recursos personals per defensar-se de l’assetjament" A la primera sospita, cal consultar personal especialitzat laboral, mèdic i psicològic.

En l’àmbit laboral és important comunicar la situació anòmala al representant dels treballadors. En cas de què no n’hi hagi, cal contactar amb un advocat laboralista o amb un advocat d’un sindicat perquè ajudi a verificar si es tracta de mobbing i es pugui cursar la denúncia corresponent, si s’escau.

En relació a la salut, el millor és exposar la situació al departament de salut laboral de l’empresa –si n’hi ha– i al metge de capçalera. Si ho considera oportú, el metge derivarà al pacient al Departament de Salut Laboral de la Generalitat de Catalunya i a l’especialista en salut mental que li donarà l’assistència psicològica o psiquiàtrica que necessiti per afrontar la situació.

La nostra experiència ens demostra que la persona que rep assistència psicològica pot recuperar la seva autoestima i desenvolupar recursos personals per defensar-se de l’assetjament i solucionar la situació laboral, ja sigui restablint la normalitat o aconseguint un acomiadament satisfactori.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org