lacapsula

Veritats i mentides sobre la medicina alternativa

Com posicionar-se davant aquesta realitat?



Elías Vainer. Psiquiatre
Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) de Sants. Sant Pere Claver – Fundació Sanitària

En més d’una ocasió el mètode científic ha estudiat la medicina alternativa, però fins ara mai no ha estat capaç de demostrar que els seus efectes superen el placebo. Siguin reals o no hi ha pacients amb patologies poc complexes que milloren. Qualsevol mesura que faci més suportable el patiment té un cert valor, encara que no hi ha res més variable que la percepció del dolor físic o mental.

L

a humanitat sempre ha procurat curar els seus mals físics i mentals amb substàncies, dietes, conductes i altres maniobres. Als inicis de la nostra història aquesta recerca va estar en mans de les persones més sàvies del grup: ancians, bruixots i sacerdots. Fins que en algun moment de la història va aparèixer una figura més especialitzada que va donar lloc a la medicina.

Bona part del coneixement mil·lenari que posseïen aquestes persones estava basat en l’observació de les propietats de certes plantes, fongs, minerals o preparats dietètics per curar o alleujar els símptomes. Al segle XIX la ciència va donar un salt cap a la modernitat, quan la connexió entre observació i elaboració de mesures curatives va presentar un desenvolupament excepcional. No obstant molts dels medicaments van continuar sorgint de fonts naturals. L’exemple més clar és el de l’aspirina (àcid acetilsalicílic) amb propietats antiinflamatòries i d’alleujament del dolor coneguda perquè la infusió de l’escorça de salze conté aquesta substància.

L’ús del mètode científic permet separar les substàncies, maniobres, dietes, etc. que tenen un efecte curatiu o d’alleujament d’aquelles que es considera que no les tenen. És el mètode científic el que va permetre descobrir un fet sorprenent: n’hi ha prou amb dir a les persones que se’ls està proporcionant una substància ‘curativa’ que, si el missatge és convincent (li diu un metge, una persona de confiança, etc.), apareix un efecte de millora que dura com a mínim un temps breu.

"El mètode científic va descobrir l’efecte placebo"Aquest efecte s’anomena placebo, és molt real, i prové d’una paraula derivada del llatí que vol dir plaer. Per això totes les substàncies considerades medicament, maniobres, etc. han de demostrar que tenen un efecte significativament major que el placebo. Si no ho poden demostrar no són acceptades per la medicina.

L’anomenada ‘medicina alternativa’ ha estat estudiada amb el mètode científic en més d’una ocasió i fins ara mai no ha estat capaç de demostrar que els seus tractaments superen els de l’efecte placebo. Per què segueix existint i/o no es prohibeix? Existeixen múltiples motius. Per exemple els seus efectes, encara que siguin placebo, són reals i provoquen la millora del pacient en un malestar no gaire complex. També, hi ha persones que acudeixen a aquesta medicina perquè es frustren davant la falta d’efectivitat de la medicina científica. Sobretot passa en moltes malalties cròniques, per les quals només hi ha un tractament pal·liatiu però no curatiu, com el dolor crònic a causa de l’artrosi en persones grans. Qualsevol mesura que faci més suportable el patiment té un cert valor, i no hi ha res més variable que la percepció del dolor físic o mental.

Foto: psicoteràpiaEn el cas de les dolències mentals l’efecte placebo també juga un rol molt important encara que limitat en intensitat, i fonamentalment en el temps. En realitat la medicina científica no té el patrimoni de tot el que és la cura de la salut física i mental. Gran part de la cura de la salut recau sobre les persones que haurien d’autocuidar-se portant una vida saludable, amb un equilibri entre esforços, descans i reparació, una dieta adequada, exercici, oci enriquidor, etc. També existeix una responsabilitat social. Cada societat estableix els seus patrons d’allò ‘sa’ i el que pot generar malaltia. Quan la malaltia i el malestar superen aquestes barreres naturals, o precisament quan la persona no pot o no sap autocuidar-se, la medicina alternativa pot constituir una forma d’autocura.

Hauria de prohibir-se? No. Hi ha persones que recorren a ella sabent que no compta amb el suport de la medicina científica i que, en general, els seus efectes no comporten risc (el principal seria demorar un tractament més efectiu). Així és que moltes persones arriben a la consulta de salut mental després d’haver fet un llarg recorregut de mesures alternatives (i haver gastat molts diners en això).


Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org