lacapsula

Com acompanyar els infants amb
dificultats d’expressió i inhibició?


Roser Noguera.

Psicòloga i Psicoterapeuta.
Unitat de Psicoteràpia Psicoanalítica d'Infants i Joves (UPPIJ).
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.



Els infants inhibits freqüentment passen inadvertits especialment en els grups grans com els escolars, en els quals es para més atenció a altres nens/es que presenten una simptomatologia de tipus conductual. És important acompanyar-los perquè puguin expressar-se i sobretot comunicar aquells aspectes més problemàtics, a més de detectar si hi pot haver un trastorn psicològic de base.

Q

uins poden ser els motius? Per què són infants inhibits? Entre les causes és necessari destacar, en l’extrem més patològic, els trastorns de l‘espectre autista i la depressió. Altres formes clíniques acostumen a donar manifestacions diferents bastant evidents.

Sovint si un para atenció i recorda com era l’infant inhibit quan era un nadó, possiblement recorda que era un bebè que no donava gaire feina perquè no reclamava i estava quiet allà on se’l deixava, de vegades amb la mirada fixada en un punt, un llum, un quadre... De manera equivocada, un pot pensar que és un bebè “meravellós”. La criança dels fills/es comporta molta dedicació perquè els infants reclamen, aquest reclam per part de l'infant significa que ha aprés com activar l’atenció dels pares per poder satisfer les seves múltiples necessitats i malestars. En canvi, és un signe d’alerta el nadó que no “dóna feina” i que no reclama aquesta atenció.

Com dèiem, en el petit que quan comença a la llar d’infants o l’escola passa desapercebut en la relació amb els propis mestres i també amb els companys potser és necessari parar atenció a com es comporta en el pati i en els moments d’esbarjo, doncs la inhibició es pot manifestar en el joc: per exemple, no voler jugar a futbol perquè podria tenir por de rebre dels altres o inclús tenir por de donar ell.

La inhibició pot estar vinculada també a la conducta. Sempre que fem una acció tindrà conseqüències, de vegades positives i altres negatives. Aquests infants poden tenir una exigència interna molt gran que els porta a no actuar per la por a les conseqüències dels seus actes. I potser més por d’aquells actes que requereixen un cert grau d’agressivitat, com xutar fortament una pilota.

"Alguns infants inhibits experimenten un bloqueig del pensament degut a causes emocionals"

Una altra variant de la inhibició pot estar més centrada en la inhibició del pensament. En aquest cas, poden ser infants que tenen problemes en els aprenentatges, com la lectoescriptura. No vol dir que no tinguin un nivell intel·lectual adequat, sinó que experimenten un bloqueig del pensament degut a causes emocionals i per més que se’ls forci no poden sortir d’aquesta situació. Els pares i mestres observen com el nen/a té facilitat per adquirir determinades habilitats i com és incapaç d’aprendre altres. Aquesta situació comporta generalment molt patiment i molt desconcert tant pels pares com pels infants.

Com actuar?

És essencial promoure en l’infant què expressi el que li passa, independentment de l’origen d’aquesta conducta. Aquest seria un primer pas i caldria veure si el nen/a comença a activar les seves expressions verbals i conductuals. Pot sentir-se més tranquil i confiat en que allò que ell pensa que no es pot dir sí veu que es crea un espai per poder fer-ho. D’altra banda, és clau afavorir totes les mínimes expressions de voler estar amb altres infants, de si proposen convidar a un company o si desitgen celebrar l’aniversari, tot el que propiciï les relacions amb els altres.


Si persisteix un tancament i una forta tendència a no modificar la seva manera inhibida d’actuar, aleshores convé poder fer una consulta psicològica. Un aspecte especialment important a tenir en compte és la necessitat d’actuar de forma precoç -sense caure tampoc en un alarmisme innecessari-. En aquest sentit poder contrastar opinions entre la família, l’escola o altres àmbits rellevants per l’infant -evidentment a més de l’observació d’aquest- és essencial.

El fet de poder intervenir precoçment determina el pronòstic. Una consulta a temps pot afavorir canvis més ràpids i que aquella manera d’actuar no s’instal•li d’una manera més arrelada.


Enllaços d'interès


C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org