lacapsula

Com ajudar als infants en les situacions de dol



Roser Noguera. Psicòloga i Psicoterapeuta.
Unitat de Psicoteràpia Psicoanalítica d'Infants i Joves (UPPIJ). Sant Pere Claver - Fundació Sanitària.

El dolor que produeix la malaltia i la mort d’un ésser estimat forma part de la vida. Ajudar a l’infant a afrontar-ho, a què no s’amagui ni es negui és una valuosa eina per la vida del nen, el qual es farà adult i s’anirà trobant repetidament amb aquestes situacions.

L

a paternitat i maternitat obliga a reflexionar sobre molts temes que cal afrontar quan es té un fill. El naixement en sí és un moment molt important, té a veure amb portar un ésser humà al món i té a veure amb la vida. Si tot va bé és converteix en motiu de gran joia i satisfacció. En l’altre extrem hi ha la necessitat d’haver pensat en la mort. Vida i mort són temes cabdals, formen part de l’essència de l’ésser humà.

Els infants tenen la virtut de fer-se moltes preguntes. Són profundament reflexius, són com petits filòsofs que volen entendre el món. Recordo aquesta pregunta d’un pacient: “quina va ser la primera pedra que hi va haver en el món?”.

La nostra societat cada cop s’acosta al que fa uns anys es deia que passava als EEUU, on parlar de la mort era un tema tabú. Tant era així que deien que els cementiris havien d’estar amagats. Per sort, la tradició mediterrània pot acostar-s’hi millor: tenim cementiris que miren al mar, com el de Montjuïc. I fins i tot els poetes els hi canten, com Paul Valéry i el poema “Cimetière marin” (Cementiri marí) de la localitat francesa de Sète.



Com parlar amb els infants de la mort?

Parlar de la mort és un aspecte que pot desvetllar molt de neguit. Especialment en unes circumstàncies també difícils per als que han de fer la comunicació: tot sovint són els pares que acaben de perdre els seus propis pares. Ells també estan afectats per la pèrdua i fins i tot de vegades més directament que els propis infants.

Infant dol

És difícil poder preveure quina serà la reacció dels infants davant de la notícia. A la clínica, allò que sí veiem tot sovint són els efectes d’una mala comunicació i especialment d’una incomunicació. Les fantasies que es poden desvetllar en els nens al voltant de què hi ha quelcom secret, ocult i alhora d’importància cabdal per la família (almenys en aquell moment), sovint són “pitjors” que el propi impacte emocional d’aquesta notícia. Respecte a aquest, potser val la pena recordar que la ment té els seus propis mecanismes d’autodefensa. Per exemple, apartar de la consciència allò que és massa dolorós per a ser suportable. En canvi les fantasies i imaginacions de l’infant en una situació així poden ser d’allò més variades i poden causar que sentin una culpabilitat respecte aquests estranys fets desconeguts. Terapèuticament, es podria disminuir aquestes fantasies acostant-nos als nens i parlant d’aquell fet amb un llenguatge que puguin entendre.

A més, integrar els aspectes dolorosos resulta essencial per a la evolució de l’infant. Necessita créixer amb ells -amb un patiment que no sigui excessiu- ja que formen part de la realitat que haurà d’anar assumint a mesura que entri en l’adultesa.

Molts cops, també veiem que no se’ls permet acostar-se a la malaltia i a la vellesa dels avis amb els quals s’ha establert una veritable, profunda i afectuosa relació. La malaltia, el fer-se gran, amb tot el que això implica de pèrdua de capacitats, d’agilitat física i mental forma part de la pròpia vida. Voler amagar-ho als més petits no ajuda a entendre tot el procés que la vida comporta en totes les seves etapes.

"És important que l’infant mostri els sentiments que aquell succés difícil li està desvetllant"

El mateix pot passar quan mor un familiar proper. Per llei de vida, serien els avis qui primer marxaran i convé estar atents a que els infants puguin anar a acomiadar-se. Els funerals i actes de comiat tenen una funció i impedir que hi vagin només propiciarà que es puguin sentir sols i exclosos d’allò que està succeint. Com dèiem abans, es pot provocar que es produeixin en el seu cap fantasies, molts cops pitjors que el que podrien presenciar i viure en un funeral.

Cal evitar deixar-los sense cap explicació a casa de familiars, amics, veïns... com si res no passés: la fantasia d’ells podria ser que els han abandonat. Què hi ha pitjor que pensar això?

D’altra banda, també ajuda molt estar atents a allò que l’infant expressa, sigui amb paraules o amb fets. És important permetre que plori, que s’enfadi, que mostri els sentiments que aquell succés -difícil per a tots- li està desvetllant.

Enllaços d’interès

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org