lacapsula

La gelosia del germà gran cap al petit

Per què existeix aquest sentiment recelós i com tractar-lo



Marissa Solsona. Psicòloga.
Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ).
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.

La gelosia és un sentiment habitual en les relacions humanes i existeix en totes les persones. Què és? Per què es considera un sentiment dolent i negatiu? Com afecta tenir un altre germà més petit als fills grans?

L

a gelosia és un sentiment que existeix en totes les persones i freqüentment protagonitza les relacions humanes. Acostuma a aparèixer en situacions d’intimitat i proximitat, com la parella, les amistats i els familiars. Aquest sentiment és objecte de recreació de moltes històries clàssiques i actuals, com Otel·lo de William Shakespeare o Cims borrascosos d’Emily Brontë.

Per començar direm que la gelosia no es té o es deixa de tenir com una grip o una varicel·la, sinó que és un sentiment de totes les persones i apareix davant la temença de perdre l’amor d’algú perquè apareix un altre més interessant. Aleshores la gelosia podria entendre’s com una alerta que fa témer la pèrdua de l’amor (en major o menor mesura) i els signes d’aquest amor d’una persona valorada.

Quan la gelosia és vers el germà petit és, entre altres coses, signe d’estima del nen o nena cap els pares. El germà gran tem haver deixat de ser estimat o ser-ho menys a causa del naixement d’un germà, que ha passat a ser el focus d’interès i d’amor.

"La preparació per a l’arribada del nou germà ajuda a fer una transició progressiva, confiable i a sentir-se inclòs en tot el procés."

Els pares que neguen la gelosia

Quan els pares ens consulten al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) sobre algun tema referent als seus fills i li preguntem pel germà sovint ens responen: “No va tenir gelosia”, negant aquest sentiment.

La gelosia es considera un sentiment negatiu perquè provoca patiment i pot generar agressivitat. Si això passa no ens hem d’alarmar: el nen gelós ho passa malament, pateix perquè sent els pares allunyats i més pendents del germà petit que d’ell.

Pot observar-se per l’agressivitat als pares o al germà, però també per falta de col·laboració en les tasques familiars, pèrdua d’alguns hàbits que semblaven adquirits, fer-se pipí de forma involuntària (enuresi), problemes en el son.

Gelosia germa També podem trobar-ne signes a l’escola: disrupció a les classes, desatenció a les explicacions, sensibilitat alta o reaccions irades en rebre alertes o càstigs.

Cal entendre que l’arribada d’un germà petit és de vegades el primer canvi important que viu un nen. El món conegut, protector, estable, que fins al moment ha proporcionat bones condicions de vida pateix un canvi que desestabilitza i fa témer que es perdi.

Tot canvi és aconsellable que sigui avisat, parlat i tractat amb anticipació i aquest n’és un d’important. Cal parlar del naixement del germà amb temps, fent participar al nen de l’embaràs i dels canvis que es viuran. Aquesta preparació ajuda a fer una transició progressiva, confiable i a sentir-se inclòs en tot el procés.

El germà gran encara és petit

El sentiment d’exclusió és el nucli que vertebra el sentiment de gelosia i cal evitar-lo perquè el nen no se senti oblidat pels pares. El nen sentirà que el germà petit ara és el centre d’atenció i desitjarà ser petit com ell per gaudir dels mateixos tractes, d’aquí alguns retrocessos en hàbits adquirits.

No se l’ha de renyar ni fer servir el raonament “però tu ja ets gran” o quan fem referència al nounat, “és que ell és petit”. El nen no ha triat l’ordre de naixement i no és cert que sigui gran. Molt sovint tractem els fills com a nens més grans quan neix el petit. És aconsellable que els pares dediquin un temps exclusiu al germà gran o permetin que faci de petit per recrear quan ell era com el germà que ara veu tant ben atès i de qui sent gelosia.

A poc a poc el vincle amb el germà petit s’anirà enfortint, sovint és el millor aliat perquè té devoció pel gran i el vol seguir en tot.

Per acabar, volem recordar que la gelosia és un sentiment viu i no desapareix, es transforma i causa menys malestar si se sap orientar bé però sempre i en tot moment, cal tenir en compte que el gelós se sent insegur i no sentiria gelosia si no estimés.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org