lacapsula

Pares de fills adolescents

Conflicte generacional



Rosa Camprodon. Psicòloga clínica.
Unitat de Psicoteràpia de Psicoanalítica d’Adults (UPPA).
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.

Un adolescent fa trontollar l’equilibri de l’entorn familiar. A mesura que el jove es desenvolupa la participació i l’actitud de la família han de canviar. Els pares també s’han d’adaptar als nous canvis, a necessitats diferents i a un altre manera de relacionar-se amb els fills. La manera de posicionar-se i comunicar-se d’abans ja no serveix ara, és una nova etapa desconcertant per tothom.


L’

adolescent es troba immers en un període complex amb múltiples transformacions (físiques, mentals, relacionals...) i una pèrdua de referents, que sovint el confonen i l’espanten. En la recerca de la nova identitat necessita sentir-se independent, per això es rebel·la contra les normes i l’autoritat dels adults. L’adolescència no és només una crisi personal sinó que també és una crisi relacional que repercuteix en el entorn familiar, social i acadèmic, entre d’altres. És un període de creixement en què la queixa, el conflicte, l’exigència i la decepció són habituals.

Algunes dificultats que es produeixen entre l’adolescent i els seus progenitors sorgeixen d’una incomprensió mútua. És un conflicte generacional en què les dues parts estan en un mateix punt però amb necessitats i expectatives diferents. Quan els pares se senten qüestionats en la seva funció i els joves no se senten entesos es poden donar actituds irritables.

L'autoritat es basa en la capacitat de tenir cura. La millor forma de cuidar un nen o un jove és potenciant el seu creixement. Des del punt de vista del desenvolupament evolutiu el fenomen de l'autoritat es relaciona profundament amb la tendència innata de l'individu a buscar protecció, seguretat i elements per desenvolupar-se i créixer en la relació amb l’altre des de que és un nadó. Si una persona ha tingut una experiència de criança prou bona el nen podrà madurar i interioritzar una capacitat de confiança en l’altre sobre la qual construirà la seva manera de relacionar-se amb l’autoritat.

El creixement dels fills mobilitza sentiments i inquietuds personals en els pares, perquè els suposa diferents sentiments de pèrdua. D’una banda han de renunciar al fill petit que tenien. De l’altra constaten que el temps també passa per a ells, la qual cosa es tradueix en un qüestionament i balanç respecte a la pròpia vida, així com la valoració d’expectatives, projectes i objectius. A més, sovint els pares també han de renunciar a les expectatives i projectes que havien dipositat en els fills i en la necessitat de reafirmar-se a través d’ells.

"La queixa, el conflicte, l’exigència i la decepció són habituals en l’adolescència" El jove està en un moment en què tot és nou: té el món i la vida per descobrir. Aquesta situació pot despertar en alguns pares un sentiment de gelosia que es tradueix en actituds de menyspreu i rivalitat cap al jove, a qui se li atribueix ser la font de les pròpies insatisfaccions.

Davant de la incertesa que genera el creixement de l’adolescent alguns pares necessiten posicionar-se amb actituds de sobreprotecció i control cap el fill en l’intent de mantenir l’equilibri familiar i la respectiva autoritat parental establerta fins llavors. Altres pares necessiten adoptar mesures per accelerar el creixement de manera ràpida per delimitar aquesta etapa de desconcert.

Fills adolescents

Els pares, a l’igual que els fills, no tenen un manual d’instruccions per a desenvolupar la seva funció. És per això que el més habitual és recórrer a la pròpia experiència viscuda, repetint les experiències de la infància i adolescència tractant al fill tal i com ells van ser tractats. Però també pot donar-se el cas de necessitar diferenciar-se, tant si els seus propis pares van ser excessivament rígids o massa permissius fent tot el contrari d’allò que ells van viure.

El risc de totes aquestes posicions és que, en tant els pares es veuen reflectits ells mateixos, sovint perden de vista el fill que tenen: qui és, com és i què és el que necessita.

L’edat dels pares, la personalitat i les expectatives dipositades en els fills són, entre d’altres, aspectes importants que cal tenir en compte a l'hora d’entendre les enganxades entre pares i fills. Cal que dins la família existeixin uns límits interpersonals i certa jerarquia entre els seus membres, mantenint i respectant les característiques personals de cadascú. Els pares han d’intentar ser flexibles, poder escoltar i aprendre del fill i el seu entorn. Com més tolerants i respectuosos siguin els pares i els adults en general, menys tensa i conflictiva serà aquesta etapa.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03  |  info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org