lacapsula

Com es relacionen els membres d'una família?

Les relacions simètriques i les complementàries són els dos tipus
de relacions entre familiars i poden conduir a cercles viciosos



Gemma Borraz Estruch. Psicòloga
Equip d'Atenció al Menor. Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

La família és un grup de persones que viuen juntes i comparteixen llaços sanguinis i/o vincles afectius; però també és un grup on els participants exerceixen diferents tipus de rols, es creen determinades relacions, s'adopten funcions i jerarquies i es generen normes implícites entre els participants del grup. La família és un sistema viu, que canvia i evoluciona amb els seus membres. Dos tipus de relacions que trobem a les famílies són les simètriques i les complementàries.

L

a família és un conjunt de persones que conviuen i comparteixen vincles sanguinis i/o afectius. Cada membre té un rol i entre els integrants es construeixen relacions, que fan de la família un sistema viu.

En una família podem trobar dos tipus de relacions: les simètriques i les complementàries. Les relacions simètriques es basen en la igualtat, mentre que les relacions complementàries es construeixen a partir de la diferència, en què la conducta d'un dels integrants està en una posició superior respecte a la d'un altre.

Dins d'una família, les relacions simètriques acostumen a ser entre membres d'igual jerarquia, com les relaciones entre germans, o entre el pare i la mare. En canvi, les relacions complementàries són entre pares i fills, en què cada posició defineix la de l'altre. Per exemple, per actuar com a pare protector ha d'existir algú que actuï com a fill que cal protegir. Tant un tipus com un altre de comunicació comporten conflictes entre els seus membres.

A les relacions simètriques existeix el perill de la competència, quan els dos participants tracten d'imposar la seva manera de plantejar la situació per sobre de l'altre. Aquestes situacions condueixen a les escalades simètriques, com són les baralles entre germans i els conflictes de parella. La situació es pot desbloquejar quan un dels dos accepta la posició de l'altre, respectant-la.

A les relacions complementàries existeix el perill de la complementarietat rígida, que es dóna quan un dels participants imposa com ha de ser la posició de l'altre. En aquests casos, la situació es podria resoldre deixant de banda la complementarietat per negociar, redefinint temporalment la relació com a simètrica, i recuperant la jerarquia, i per tant la complementarietat, una vegada acabada la negociació. Un exemple d'aquest tipus de relació el podem observar en les disputes entre uns pares i el seu fill adolescent sobre l'hora de tornar a casa. Durant la negociació actuen simètricament, posant-se a un mateix nivell, però una vegada han arribat a un acord el pare o la mare ha de tornar a la seva posició superior per fer complir allò pactat. O quan un pare juga amb un nen i competeixen durant el joc però una vegada arriba l'hora de sopar el pare dóna per acabat el joc i el fill accepta que s'acaba. "Les relacions simètriques es basen en la igualtat i tenen el risc de la competència, com en el cas dels germans i la parella"

Una complementarietat rígida, que tracta d'imposar la seva posició per damunt de l'altre sense possibilitat de negociar o escoltar la postura de l'altre, podria acabar desencadenant en una escalada simètrica. Per exemple, si un fill adolescent sent que mai se'l té en compte i no pot negociar res, és possible que trenqui la complementarietat per impotència i comenci a comportar-se dins la família sense respectar la jerarquia i, per tant, buscant una relació simètrica que pot acabar en una escalada de poder.

Si pensem en una relació de parella, on un dels dos membres agredeix constantment a l'altre, veurem clarament una relació de complementarietat rígida. La persona agredida la pot trencar avisant a un tercer perquè intervingui, com pot ser una denúncia als Mossos d'Esquadra.

Foto: Familia a la platja

És per això, que al treballar amb les famílies, cal esforçar-se en entendre el significat de les coses que succeeixen. Per exemple, quan un pare o mare denuncia al seu fill per agressions, podem entendre que pot estar buscant una manera de recuperar la complementarietat i trencar una relació de simetria. En aquest cas, la intervenció d'un sistema jeràrquic superior, com la justícia, implica una nova complementarietat en la situació.

Així, cal tenir en compte que les relacions simètriques i complementàries són, totes dues, necessàries a la família. I que la rigidesa, en els dos tipus de relacions, pot ser causa de molts conflictes. A l'hora de treballar amb famílies o amb algun dels seus membres, sovint intentem restablir les jerarquies.

Amb el treball amb adolescents, l'acompanyament a l'edat adulta, amb les angoixes claustro-agorafòbiques a flor de pell, implica una feina de contenció d'aquestes ansietats i de conscienciació de les pròpies dificultats perquè alhora puguin caminar cap a l'autonomia i respectar les relacions asimètriques pròpies del moment evolutiu que estan vivint.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària



C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org