lacapsula

L’experiència del dolor

La neurociència actualitza la fisiologia del dolor



Jaume Valls Canals. Metge
Director de la Unitat d’Electromiografia. Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

És una creença popular, i no tan popular, que el dolor i la seva intensitat estan relacionats directament amb la quantitat de dany tissular que presenta el pacient. Així ho creuen encara una gran majoria de professionals de la salut. Però la neurociència ha avançat més en els últims deu anys que en els cent anteriors, i una gran proporció de professionals de la salut no tenen els conceptes actualitzats sobre la fisiologia del dolor.

E

l dolor agut depèn del dany tissular i dels mecanismes neurofisiològics que modulen el dolor. En canvi, el dolor crònic (dura més de sis mesos) no només depèn dels mecanismes neurofisiològics que modulen el dolor, sinó també de certs mecanismes neurofisiològics d’aprenentatge i memòria.

Així doncs la lesió tissular té molt poc a veure amb el dolor crònic, ja que tota lesió tissular tendeix a la cicatrització, i aquesta està orientada biològicament a la curació de la lesió, per tant a la desaparició del dolor.

El dolor que hauria de desaparèixer abans de les sis o vuit setmanes que és quan, com a màxim, tarden alguns teixits en cicatritzar. Per tant, quan persisteix el dolor més de vuit setmanes, hauria ja de tenir-se en compte que aquest dolor podria estar memoritzant-se.

En la memorització del dolor intervenen bàsicament dos mecanismes completament automàtics i inconscients: la sensibilització neuronal a llarg termini i l’aprenentatge condicionat o associatiu. El primer és responsable de què estímuls no dolorosos es percebin com a dolorosos. El segon, que estímuls no dolorosos, que es van associar a l’estímul dolorós en la fase aguda de dolor quan hi havia lesió tissular, segueixin desencadenant percepció de dolor quan ja no hi ha lesió tissular.

La modulació del dolor implica certes estructures neuronals i l’acció de diferents neurotransmissors, com les endorfines, que estan implicats en les accions moduladores d’aquest circuit que exerceix un control bidireccional del dolor a través de cèl·lules facilitadores i cèl·lules inhibidores.

"La lesió tissular té molt poc a veure amb el dolor crònic"Aquest circuit contribueix a l’analgèsia i pot ser activat per l’estrès o per l’expectativa de l’alleujament. I a la inversa. A través de l’efecte facilitador és capaç de generar o augmentar la intensitat del dolor percebut, que pot estar provocat per l’estat d’ànim, l’atenció, les creences i expectatives, la por, la por a la malaltia o al dolor, entre d’altres.

Conseqüències de la nova manera d’entendre el dolor

En la meva opinió, el tractament del dolor crònic ha de basar-se en el coneixement actual de la fisiologia del dolor. Aquest coneixement ajuda a canviar les creences i les expectatives. Conèixer que aquest dolor no és conseqüència del dany tissular, sinó de certs mecanismes neurofisiològics que fan que es cronifiqui, allunya la sensació de perill, de por, i per tant disminueix l’atenció i la vigilància sobre el mateix. Al millorar l’expectativa i disminuir l’atenció s’incrementa l’estat d’ànim, que facilita una millor modulació del dolor.

Al meu entendre és bàsic la relativització del dolor i tot el que s’aconsegueix mitjançant el coneixement de la fisiologia. També és important realitzar tècniques de meditació o teràpia cognitivo-conductual que ajuden a aprendre a relativitzar el dolor.

Foto: L’exercici i el massatge, o les carícies, ajuden en el tractament del dolor. El primer perquè millora la modulació del dolor i el segon perquè allibera oxitocina, l’hormona de l’afecció, la qual no només millora l’estat d’ànim i la sensació de benestar, sinó que també s’ha confirmat que ajuda en l’alleugeriment del dolor.

Per últim un s’ha de carregar de paciència i perseverança, ja que el dolor no desapareix d’un dia per un altre. Hi haurà recaigudes, motiu pel qual s’ha de ser perseverant i no caure en el desànim. La vida fluctua, i hi ha moments emocionals millors i pitjors. En els pitjors, en els quals hi ha una major sensibilització, el dolor pot reaparèixer, motiu pel qual s’ha de ser perseverant. Amb el temps aquestes recaigudes seran menys freqüents i intenses. I al final gairebé sempre s’aconsegueix una gran millora i la desaparició del dolor.

Actualment també s’ha demostrat que certes tècniques com l’estimulació repetitiva magnètica transcranial o l’estimulació elèctrica directa transcranial alleugereixen el dolor crònic, però són tècniques de moment poc assequibles al nostre país.

 

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org