lacapsula

Quins efectes causa la separació o divorci en la vida familiar?



Assumpció Díez. Treballadora Social.
CSMIJ Sants-Montjuïc. Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.

La separació i el divorci sempre suposen un desequilibri temporal en els membres de la família ja que interrompen el cicle vital d'aquesta. La complexitat dels factors que influeixen en les famílies abans, durant i després de la separació indica que és més un procés que un únic esdeveniment i que precisa d'una adaptació a la nova situació per part de tots els membres, els quals poden necessitar un període d'entre 2 i 4 anys segons R. Weis (1979).

E

l divorci o separació comporta patiment pels fills perquè trenca amb l'equilibri preexistent i per tant els infants que ho viuen es troben amb problemes addicionals als de la seva pròpia etapa evolutiva. Els canvis i transicions que ocasionen els processos de separació d'una parella són una font d'estrès tant pels pares com pels fills. Durant aquest procés d'adaptació juguen un paper important variables com el conflicte intraparental, el temps, l'edat dels infants en el moment del divorci, el sexe dels fills, el tipus de relació amb el progenitor que conviuen, les noves parelles i relacions dels pares, els aspectes econòmics... tal i com va descriure Shaw (1991) al sistematitzar les variables que tenien un rol important en l'adaptació al divorci.

Durant el procés de separació o divorci, sobretot en els casos més conflictius, els pares es poden veure tan immersos en el conflicte que les competències parentals -és a dir, les capacitats pràctiques per cuidar, educar i protegir els seus fills per assegurar-los un bon desenvolupament- poden veure's afectades de manera directe o indirecte. L'exposició dels infants a les baralles entre els pares pot afectar, per una banda, la manera en que els pares controlen el comportament dels seus fills, els càstigs o les sancions imposades (Golombok, 2006) i, per l'altra, pot interferir les relacions emocionals entre pares i fills. Tot i que el conflicte conjugal afecta més a la funció parental del pare que de la mare, la qualitat parental d'ambdós queda deteriorada quan aquest és present (Belsky, J. I Cassidy, J.,1994, citat en Golombok, 2006).

Cal tenir en compte que si els pares i mares poden mantenir les seves funcions parentals al marge de la ruptura conjugal això actuarà com un factor protector vers l'aparició d'algun tipus de psicopatologia, de problemes socials i conflictes relacionals.



Les fases del dol causat per una ruptura familiar

Des de la pràctica clínica s'ha observat la ruptura del vincle en la relació de parella com un procés de dol que pot aparèixer també en els fills. Wallerstein (1986) va descriure en el seu treball sis fases que experimenten els nens i nenes que han viscut o viuen una ruptura familiar:

    "La separació i el divorci suposen un desequilibri temporal en els membres de la família ja que interrompen el cicle vital d'aquesta"
  • El reconeixement i l'acceptació de la ruptura (entendre què vol dir el divorci i acceptar les realitats que comporta)
  • L'establiment de certa distància per preservar la identitat i poder gestionar l'angoixa que es produirà
  • L'elaboració de la pèrdua total o parcial d'una de les seves figures paternes (i de rutines familiars diàries, així com tradicions, símbols...) especialment en els casos en que la custodia no serà compartida
  • L'elaboració de sentiments de ràbia contra els pares i també de culpabilitat
  • L'acceptació de que el divorci és definitiu
  • Sentir-se capaç d'estimar i ser estimat com a persona

Foto: Freepik (https://www.freepik.es/foto-gratis/feliz-hermosa-familia-en-el-gran-jardin-en-el-tiempo-del-amanecer_1413825.htm)

Però no tots els infants viuen la separació de la mateixa manera, ja que les característiques individuals de cada nen o nena, així com la dels membres de la seva família i de la situació que els envolta, juguen un paper en l'adaptació a la nova situació. Per tant, hi ha certs aspectes de l'experiència del trencament de la parella que tenen efectes negatius a curt termini per a molts infants, però cal tenir en compte que entre el 70% i 80% dels nens no mostren problemes duradors després de la separació (Hetherington, 1992 citat en Dowling, E. I Gorell Barnes, G., 2000).

Hi ha moltes variables que incideixen en els efectes que tindrà el divorci o separació per l'infant. Una d'elles és l'edat, que influeix en la comprensió del nen de la nova situació dels pares (Orgilés, M. Espada, J.P., Piñero, J., 2007). Els infants en edat preescolar poden sentir-se responsables de la ruptura, sobretot quan és més recent, ja que buscaran una explicació causa-efecte de perquè un dels pares ja no viu amb ell. A més, això pot reportar temor a que l'altre progenitor també marxi i es pot traduir en que s'aixequin per la nit i vagin al llit del pare o de la mare, tinguin malsons o enuresis (fer-se pipí al llit)... També ho poden expressar amb problemes emocionals com tristesa i plors, problemes de conducta, aïllament social o baixa autoestima.

A mesura que els infants creixen el seu nivell de comprensió i curiositat augmenta igual que el sentit de la justícia i la moralitat."Entre el 70% i 80% dels infants no mostren problemes duradors després de la separació" En infants d'edat escolar es poden sentir desconcertats per les raons de la separació, tenir una sensació d'escàndol, traïció o d'injustícia contra ells mateixos o contra un dels seus pares. Poden expressar les seves preocupacions o ansietat amb conductes com distraccions a classe, falta d'interès, apatia i, en alguns casos, agressivitat cap a altres nens.

En l'adolescència el divorci dels pares pot dificultar la concentració en l'escola i els estudis, i pot tenir repercussions en la seva forma de veure's a si mateixos en el seu context social. Poden cridar l'atenció a través de conductes, distanciar-se del conflicte o extremant la identificació amb la cultura dels companys o, al contrari, preocupar-se per protegir als seus pares descuidant el seu propi desenvolupament emocional i social (Dowling, E. I Gorell Barnes, G., 2000).

Quan és necessari contactar amb professionals?

Caldrà contactar amb professionals especialitzats si persisteixen els següents símptomes de manera continuada desprès del primer any de la separació o divorci:

En l'infant:

  • Dificultats relatives al dormir i al menjar
  • Inquietud, rebequeries i/o agressivitat
  • Comportament ansiós i/o dificultats per calmar-se
  • Plor freqüent
  • Disminució important del rendiment escolar

En la mare o pare:

  • Preocupació excessiva per la seva pròpia salut
  • Sospita de problema de salut mental, de consum de tòxics o relacions de violència
  • Canvi de plans o plans imprevisibles en l'atenció al fill/a

Referències

Enllaços d'interès


C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org