lacapsula

La detecció precoç de la psicosi

Un canvi de paradigma en salut mental


Dra. Neus Barrantes-Vidal.

Consultora de Recerca Sant Pere Claver - Fundació Sanitària



Actualment hi ha programes de detecció precoç de psicosi que posen l’èmfasi en copsar símptomes primerencs per tal d’iniciar tractaments integrals el més aviat possible, minimitzant així els efectes nocius d’aquests trastorns i millorant-ne el pronòstic a llarg termini.

T

al i com ha succeït en altres problemes de salut, l’àmbit de la salut mental està començant a interessar-se cada cop més per la possibilitat de desenvolupar eines de detecció precoç de la psicosi que facin possible una intervenció preventiva tan aviat com sigui possible.

Es tracta d’un canvi progressiu de paradigma en medicina: focalitzar-se en la definició dels diversos estadis dels trastorns per a comprendre millor les característiques pròpies de cada etapa, les trajectòries de risc i de progressió en gravetat i/o cronicitat, així com les trajectòries de resiliència (resistència) davant l’eclosió de la patologia. Conèixer bé les fases primerenques permetrà desenvolupar marcadors d’alteracions subtils inicials que haurien d’ajudar a identificar de forma fiable les persones que podrien beneficiar-se d’intervencions preventives.

Detecció precoç i prevenció

L’interès en la detecció precoç i la prevenció no és nou però s’ha iniciat seriosament des de fa uns quinze anys en salut mental en general i en les psicosis en particular. Aquest interès deriva, en primera instància, del fet que no existeix una cura satisfactòria pels trastorns psicòtics. Si bé els tractaments disponibles ofereixen un notable alleugeriment dels símptomes i donen molt bon resultat en una bona proporció de casos, cal encara millorar-ne molt la seva l’eficàcia i disminuir els efectes secundaris.

Per altra part, s’ha plantejat que l’impacte dels tractaments pal·liatius actuals podria ser major si s’apliquessin intensivament en les fases inicials de les psicosis, possiblement perquè els mecanismes de formació de símptomes són més incipients i per tant mal·leables, els símptomes estan menys atrinxerats i hi ha menys complicacions biogràfiques secundàries als símptomes (com la pèrdua de la xarxa social, la feina, etc.) que a vegades són tant o més perjudicials que els propis símptomes.

La psicosi

S’espera, doncs, que el tractament intensiu davant de les manifestacions molt inicials podria, en màxima instància, avortar l’aparició del trastorn. És a dir, prevenir l’aparició d’un ampli conjunt de símptomes i la disfunció sociolaboral associada que condueixen al diagnòstic d’un trastorn psicòtic. Si això no fos possible, la intervenció precoç podria potser almenys endarrerir-ne l’inici, permetent així que la persona -habitualment jove- visqui experiències i adquireixi capacitats personals que, a més de ser base de la seva identitat i autoestima, seran recursos útils en la gestió del trastorn si aquest finalment es manifesta. En resum, la intervenció precoç idealment podria evitar l’aparició del trastorn i, si més no, endarrerir-ne l’aparició, suavitzar-ne la gravetat o facilitar la recuperació, millorant així la capacitat de la persona (i l’entorn) per afrontar-ne a les conseqüències a mig o llarg termini.

Major optimisme terapèutic davant el diagnòstic

"L’impacte dels tractaments pal·liatius actuals podria ser major si s’apliquessin intensivament en les fases inicials de les psicosis" Aquest és un gran canvi d’actitud en l’àmbit de les psicosis on tradicionalment ha existit un pessimisme radical davant del diagnòstic, per exemple, d’esquizofrènia. D’on sorgeix aquest creixent optimisme terapèutic? Per una part, de la constatació creixent de que no totes les formes de psicosi són greus, cròniques i deteriorants, sinó que hi ha un ampli espectre de quadres clínics amb símptomes psicòtics lleus i/o intermitents que permeten una adaptació raonable a l’entorn. Per l’altra, de la recent constatació de que quant més temps es triga en rebre un tractament professional especialitzat psicològic i psicofarmacològic, la capacitat de recuperació és menor i el pronòstic a llarg termini és menys favorable. I, afortunadament, el mateix es constata a la inversa: l’inici intensiu del tractament professional adequat es relaciona amb una millor resposta terapèutica, a més de que hi ha una menor alteració de la vida familiar i quotidiana.

Malgrat aquestes evidències, estudis epidemiològics recents apunten a que el temps de demora entre l’inici subtil de la psicosi i l’accés al tractament és molt gran, trobant-se en mitjana una distància d’uns cinc anys. Aquesta diferència notòria entre l’alteració mental i l’aparició clara de disfuncions en la conducta o demanda d’ajuda a l’entorn sembla sorprenent, però cal tenir en compte que les alteracions són subtils i es gesten de forma progressiva. A més la persona no en té gaire consciència i/o no les comprèn, i la culpa, vergonya i estigma associats al patiment mental és encara enorme en la nostra societat, fet que no ajuda gens a la comunicació d’aquesta realitat interna ni tampoc a la comprensió per part dels qui es troben a l’entorn d’experiències que la majoria de persones desconeix o no sap com interpretar.

Prioritats essencials en l’atenció a la psicosi

"No totes les formes de psicosi són greus, cròniques i deteriorants" Per tant, detectar a temps senyals d’alarma (com per exemple l’aïllament progressiu o parlar reiteradament de preocupacions que abans no existien) i ajudar a que es realitzi una consulta als professionals de la salut mental poden ser eines molt poderoses. Els projectes científics punters treballen en determinar com incideix aquest temps anomenat de “psicosi no tractada” en el cervell, la psicologia i la capacitat d’adaptació a l’entorn i quins efectes són més estables i quin més reversibles. Per això, les prioritats essencials actuals són:

A nivell assistencial és prioritari, donades aquestes evidències, garantir un accés ràpid dels usuaris i les famílies que detecten canvis significatius i rebre un assessorament adequat. En aquest sentit, la Conselleria de Salut va impulsar fa tres anys l’existència d’un Programa d’Atenció Específica al Trastorn Psicòtic Incipient, que permet un accés ràpid a professionals altament especialitzats en la detecció d’aquests senyals inicials i els tractaments específics més adients. Sant Pere Claver - Fundació Sanitària és un dels centres que participa en aquest programa, a més de realitzar recerca finançada amb fons públics competitius per tal de millorar aquestes eines de detecció precoç. Treballa frec a frec amb les Àrees Bàsiques de Salut per tal de que els possibles casos detectats a l’atenció general, primària, puguin ser valorats ràpidament pels especialistes en salut mental (psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials i infermeria).


Referències bibliogràfiques


Enllaços d'interès


C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org