lacapsula

La cronicitat en pacients amb problemes de salut mental

Una nova mirada de l’esquizofrènia



Maica González González. Psiquiatra.
Centre de Salut Mental d’Adults Sants
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.

Una malaltia crònica és un problema de salut de llarga durada o que recorre amb freqüència. Quan parlem d’esquizofrènia és molt habitual escoltar que aquest trastorn mental és crònic. En aquest article contrastarem dues mirades que conviuen en psiquiatria sobre la cronicitat. Una i altra concepció condicionen el tractament i abordatge del trastorn mental.

A

ctualment en psiquiatria conviuen dues mirades sobre la cronicitat que condicionen el tractament i l’abordatge dels trastorns mentals. Hi ha dues línies de pensament que influeixen en la manera d’entendre l’esquizofrènia.

D’una banda hi ha una teoria més clàssica, encara vigent, que entén l’esquizofrènia com una malaltia crònica amb símptomes que romanen en el temps, anomenats residuals, i que condicionaran la vida de la persona juntament amb un deteriorament progressiu de la personalitat. Aquesta mirada ha estat present, i encara ho està, quan un psiquiatra de mirada clàssica fa la valoració clínica de la malaltia.

De l’altra, des d’una mirada més actual, l’evolució de l’esquizofrènia es planteja com el resultat de la interacció de diferents variables que es relacionen entre si. Entre aquests, el factor social ocupa un lloc rellevant en com la malaltia pot afectar la personalitat del pacient.
"L’esquizofrènia és un trastorn mental que cal abordar amb alguna cosa més que psicofàrmacss"
Aquesta mirada és més complexa i es recolza no només en criteris com el diagnòstic i la durada de la malaltia, sinó que també en un nou criteri d’avaluació que s’anomena disabilitat. Aquest concepte fa referència a la limitació que pot presentar el pacient amb la seva malaltia en la vida diària, tant en la funció intel·lectual com en la conducta adaptativa.

Dins el criteri de disabilitat hi ha tres nivells:

Per il·lustrar d’una forma més clara aquesta nova manera d’entendre l’esquizofrènia l’autor Shepherd va dir al 1985: “L’esquizofrènia pot ser una discapacitat crònica i reincident, mentre que la seva minusvalidesa dependrà del que esperen d’aquella persona amb esquizofrènia la seva família, amics, companys, altres persones significatives i la societat, a més d’ella mateixa”.

Foto: psicoteràpiaL’esquizofrènia és un trastorn mental que cal abordar amb alguna cosa més que psicofàrmacs. Des de la línia més actual es treballaria en dos nivells. Primer, treballar amb el pacient en la vivència de la seva experiència amb la malaltia i les minusvalideses (disabilitat secundària). Després, treballar amb les possibilitats que la funcionalitat disponible del pacient permet per sostenir la seva vida diària i l’entorn social (disabilitat terciària).

Com a conclusió cal destacar la importància que té conèixer des d’on s’entén la cronicitat tant per part del professional com per part dels familiars i el pacient per poder ajustar les expectatives a nivell de xarxa familiar i social amb el tractament.

La teràpia també contemplaria un treball entre el professional i el pacient per establir uns objectius que permetin a la persona incorporar-se a la comunitat amb el seu particular desenvolupament personal, que pot ser diferent al que s’ha establer com a normatiu, i enriquidor pel que li pot aportar.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org