lacapsula

Com actuar en una crisi d’asma

Cal anar sempre al metge?



Núria Sánchez. Pneumòloga
Servei d’Al·lèrgia de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària

La tos seca, ofec, opressió al pit, xiulets al respirar i altres símptomes poden desencadenar una crisi d’asma. En funció de cada cas, el pacient asmàtic haurà de prendre mesures, com per exemple el tractament puntual arrel d’una crisi o el tractament continuat de la malaltia.

L'

asma és una malaltia dels bronquis. Quan aquests conductes de l’aparell respiratori s’inflamen i es fan més estrets no deixen sortir l’aire dels pulmons. L’obturació dificulta l’entrada d’aire nou amb oxigen. Aquesta patologia afecta entre el 5% i el 15% de la població, segons els països.

La causa principal de l’asma és l’al·lèrgia. Malgrat que la malaltia pot aparèixer a qualsevol edat, sovint s’inicia abans dels 10 de vida i el debut després dels 40 anys és poc freqüent. En adults, hi ha un tipus d’asma no al·lèrgic que s’associa a la poliposi nasal i la intolerància a l’aspirina.

Vuit de cada deu asmàtics són al·lèrgics, encara que la humitat, el fum, les emocions, les infeccions respiratòries i altres factors també poden desencadenar crisis. Els al·lergògens més habituals són els àcars de la pols, fongs de la humitat i epitelis d’animals, tot i que poden variar en funció del territori. En el cas de l’asma laboral (o professional), la causa són substàncies presents a la feina sobretot en forns de pa, pastisseries perruqueries, fusteries i indústries de tota mena. "El pacient asmàtic ha de conèixer a la perfecció dos tipus de tractament: el puntual de les crisis i el de base de la malaltia"

Un cop el pacient s’ha sensibilitzat cal que tingui una predisposició genètica per desenvolupar l’asma. Si l’asma és al·lèrgica el pacient ha d’evitar el contacte amb les substàncies sospitoses a què està sensibilitzat. Si no és possible es recomana el tractament amb vacunes (immunoteràpia).

El diagnòstic de l’asma es fa a partir de la historia clínica, els símptomes que explica el pacient, el lloc o el moment de l’any i els desencadenants de les crisis. Tots aquests factors ens orienten cap a una possible asma i la seva causa principal (al·lèrgica o no). En el reconeixement són imprescindibles les proves de funcionalisme pulmonar i l’estudi al·lergològic. En algunes ocasions és necessari fer un estudi d’exposició a inhalants o a productes de l’ambient laboral per confirmar la causa principal de l’asma.

A través d’una exploració física es pot determinar un problema respiratori però quan la persona asmàtica està bé, l’auscultació serà del tot normal. En el cas de crisi tindrà xiulets i allargament de la respiració. Segons la gravetat de l’asma i la persistència dels símptomes es farà un o altre tractament.

Foto: Els tractaments de l’asma

» El pacient asmàtic ha de conèixer a la perfecció dos tipus de tractament: el puntual de les crisis i el de base de la malaltia.

» Pel que fa al tractament continuat de l’asma, el pacient pren antiinflamatoris durant períodes més o menys llargs segons la gravetat de l’asma. Els fàrmacs s’administren sobretot per via inhalada, encara que també n’hi ha per via oral, per disminuir la inflamació bronquial.

» Un pacient amb una asma controlada no té símptomes de forma regular però en determinats moments i a causa d’un desencadenant pot tenir una crisi d’asma, que no és altra cosa que la presència dels símptomes clàssics: tos seca, ofec, opressió al pit i xiulets al respirar. En aquest cas caldrà prendre unes mesures que el pacient hauria de conèixer bé.

» Els medicaments de les crisis són els broncodilatadors que s’utilitzen sobretot per via inhalada (aerosols pressuritzats o inhaladors de pols seca). Aquests fàrmacs disminueixen de forma ràpida els símptomes perquè obren els bronquis als pocs minuts, però l’efecte desapareix a les poques hores. De vegades aquests broncodilatadors van associats a medicaments antiinflamatoris que també ajuden en el moment de la crisi, encara que siguin medicaments de base.

» Els inhaladors pressuritzats es recomana prendre’ls amb una càmera d’inhalació per evitar l’impacte de les partícules que surten a gran velocitat i la descoordinació que sempre existeix entre la pulsació i la inspiració. Sovint els pacients utilitzen els medicaments directament a la boca i noten poca millora, i el problema de base és la poca quantitat de medicament que ha arribat als bronquis més petits.

"No posar-se nerviós, relaxar-se i beure aigua és bàsic en el tractament d’una crisi"» És important no posar-se nerviós, per això relaxar-se és bàsic en el tractament d’una crisi. També es pot fer la respiració xiulant, que és agafar molt d’aire pel nas i deixar-lo anar molt a poc a poc per facilitar-ne la sortida per uns bronquis que estan obstruïts. A més, va bé beure aigua perquè fluïdifica el moc acumulat a les vies respiratòries. Si amb tot això no cedeix, caldrà prendre el medicament de les crisis, anomenat també de rescat.

Si la crisi d’asma és important caldrà acudir a un servei d’urgències. Fins i tot, hi ha pacients amb asma greu que requeriran tractaments i controls especials. Però, en definitiva, la clau del tractament de l’asma és mantenir-la controlada i evitar així les descompensacions.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web del Servei d'Al·lèrgia
Visita la web de les Colonies per conèixer l'asma i al·lèrgia



C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org