lacapsula

El cos en l’adolescència

L’inici d’un viatge cap allò desconegut



Sònia Soriano. Psicòloga
Hospital de Dia per a Adolescents. Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

L’adolescent experimenta nombrosos canvis corporals, hormonals i sexuals. La pubertat engega un seguit d’alteracions en els joves, algunes d’elles visibles i d’altres no tant. Les comparacions entre els adolescents són constants, en una etapa en què les similituds tranquil·litzen i les diferències preocupen. La reconstrucció de la pròpia imatge els afecta a nivell psicològic, d’hàbits i d’actituds personals, així com la relació amb els pares i la resta de persones.

L'

adolescència és una etapa de molts canvis. Aquestes alteracions, sovint inesperades, impliquen deixar enrere i elaborar la pèrdua del cos infantil. L’adolescent nota alguna cosa que comença i sent un cos que no li pertany. Inevitablement ha de dir adéu a la seva identitat de la infantesa.

La pubertat és el motor de molts d’aquests canvis. Hi ha autors que descriuen aquest període com un moment d’emergència –tant a nivell interior com exterior–, i de fets més aviat incontrolables que escapen a tota possibilitat de control voluntari. Aquesta situació novedosa sorprèn i desborda l’adolescent.

Els canvis hormonals i sexuals es transparenten en una quantitat d’evidències corporals visibles. Les emocions internes també s’evidencien a través de signes corporals inocultables i incontrolables.

Alguns d’aquests canvis són:

· Desenvolupament en alçada i pes.
· Maduració dels genitals i de la capacitat reproductiva.
· Aparició de la menstruació i de l’ejaculació.
· Canvi de veu.
· Pèl al pubis i a les aixelles en ambdós sexes.
· Creixement de pèl a la cara dels nois.
· Desenvolupament de les mames i malucs en les noies.
· Acné

El cos es troba exposat a la mirada de l’altre, a l’exhibició i vergonya pública. Tot això desperta sensacions de fragilitat davant la pèrdua irreversible del cos infantil juntament amb el debut d’un cos nou sexualment i potencialment agressiu. És a dir, un cos amb la força d’un adult.

"Les comparacions entre adolescents són constants: les similituds tranquil·litzen, però les diferències preocupen" L’adolescent intenta combatre aquesta inseguretat compartint-la amb els seus iguals i comparant-s’hi. La por a ser diferent és molt gran, i les comparacions són constants. Les similituds tranquil·litzen, però les diferències preocupen. Fa tanta por crèixer massa i avançar, com no crèixer prou i endarrerir-se respecte al grup d’edat. Per exemple, a una adolescent li preocupa tant ser la primera amiga a qui li ve la menstruació com la última.

En canvi, l’adolescent rarament comunica aquests neguits. El jove busca apaivagar els seus dubtes escodrinyant-se obsessivament davant del mirall, pesant-se, etc. en un intent de controlar el seu creixement. D’aquesta manera, segons les seves autobservacions momentànies, fàcilment passa de sentir-se acomplexat a sentir-se fantàstic.

La sexualitat floreix

Un altre aspecte important en l’adolescència és l’evolució cap a la sexualitat adulta. Aquesta maduració fa que la persona es relacioni de manera diferent amb els altres, sobretot amb els pares.

Foto: La nova vivència de la sexualitat planteja la possibilitat real d’unió i de reproducció. Aquest canvi altera les relacions amb els progenitors, germans i família en general. L’adolescent desidealitza els pares, que fins llavors han estat font de totes les seves necessitats.

La condemna i l’actitud crítica cap als desitjos intensos d’afecte i tendresa que s’experimentaven durant la infància s’accentuen. Aquest retorn a desitjos i necessitats, que l’adolescent jutja excessivament d’infantils, comporta un control sever de les expressions de tendresa cap als pares. Això es tradueix en una actitud molt visible en l’anul·lació de contacte físic i en l’exigència d’imposar-se a ell mateix i a la resta de persones una distància física i emocional, ja que la necessitat afectiva es carrega de connotacions sexuals.


També existeix la necessitat de mostrar-se diferent i disconforme amb l’aspecte corporal dels pares. Aquesta actitud té a veure amb la por, el desig, i a la vegada, amb el rebuig d’una imatge que en el futur podria ser la seva. Tant si agrada com si no agrada, imaginar-se que un serà com un dels seus pares sempre és font de conflicte inevitable.

En l’àmbit de la sexualitat també cal destacar la masturbació que, juntament amb les primeres aproximacions corporals a l’altre, permeten anar-se coneixent, diferenciant, alleugerint tensions, i proporcionant plaer i satisfacció. Alhora, també pot desvetllar inquietuds amb frustracions molt intenses. "Hi ha autors que descriuen l’adolescència com un moment d’emergència"

Sobretot als inicis de l’adolescència és el moment dels amors platònics, en un procés per anar-se apropant a viure relacions més realistes. Es tracta d’omplir el buit que ha deixat la inevitable desidealització dels pares així com de fantasejar vivint situacions ideals.

En conclusió, veiem com l’adolescent davant els canvis corporals que engega la pubertat es veu obligat a reconstruir la seva imatge corporal i això afecta a nivell psicològic, d’hàbits i actituds personals com de relació amb els iguals i amb els pares.

Referències bibliogràfiques

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org