lacapsula

Què veuen els nostres infants a la tele i internet?

Quin és el rol dels familiars per afavorir o evitar determinats programes de TV



Abdon Montserrat. Coordinador.
Unitat de Psicoteràpia Psicoanalítica per Infants i Joves (UPPIJ)
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.

Els continguts audiovisuals de diversos mitjans de comunicació a què estan exposats els infants obliguen a una reflexió i actuació per part dels pares, tutors, educadors i altres adults responsables. Tot seguit, repassem diversos aspectes a tenir en compte: des dels diversos tipus de continguts que s’emeten a la televisió i a internet fins a l’actitud a mantenir com a progenitors o adults responsables.

P

er mitjà de la televisió i d’internet els nens i les nenes reben tot tipus d’estímuls. És impossible controlar del tot aquests continguts, però cal estar atents i pensar des de la prevenció –evitant certs continguts i afavorint-ne d’altres–, o des de l’avaluació d’allò que ja han vist o estan veient.

Continguts de tipus sexual. Els infants s’exposen a quelcom que no poden entendre. De vegades aquest tipus de contingut pot ser més neguitejador per l’adult que pel propi infant que, no hi atribueix tota la càrrega eròtica (encara latent). En els casos d’una exposició repetida, probablement l’efecte més negatiu seria el de la banalització de la vida sexual i afectiva. Dit d’una altra manera, l’espai d’intimitat de la persona tendeix a diluïr-se als ulls de l’infant; i és un espai molt necessari per al desenvolupament psicoafectiu de la persona.

Continguts de tipus agressiu. Els perjudicis es presenten en dos nivells. Primer, els impactes de tipus sensorial: estímuls intrusius que desvetllen la por i a la llarga reforcen un cert sentiment d’indefensió. També es produeix una excitació excessiva basada en la destructivitat. L’estimulació desmesurada d’aquests aspectes fa que tots aquests fenòmens existeixin de forma natural en la ment de l'infant (i de l’adult). En un segon nivell ens trobem amb un efecte també molt negatiu a llarg termini que aniria en la línia de la justificació de la violència, feta de forma més o menys conscient. Òbviament aquí també hi influiria la ideologia i l’educació dels pares respecte tot això.

"És impossible controlar tot el que veuen els nens, però es pot prevenir i avaluar." Continguts positius. Val la pena destacar que també els continguts audiovisuals poden tenir una influència positiva. Dependrà en bona mesura de l’acompanyament que puguin fer els pares de la relació dels infants amb aquests. És a dir, si són compartits poden ser explicats i matisats en aquelles parts més negatives o dubtoses, i potenciats en aquelles parts que els pares pensin que aporten coses positives.

Com a pares, consumidors o usuaris potser també cal plantejar-se en ocasions si pensem que hem de fer alguna acció –individual o col·lectiva– encaminada a millorar la qualitat del contingut dels mitjans de comunicació, especialment el dels públics. Fa uns anys eren públics espectacles que avui en dia consideraríem aberrants. Per tant, la societat no ha de renunciar mai a millorar contínuament. No és bo acceptar determinats continguts audiovisuals sota les premises d’és normal, sempre s’ha fet, o és suficient procurant que això no ho vegin els nens.

Foto: psicoteràpiaPer tant, podem observar que, en el cas dels continguts audivisuals podem aplicar el mateix esquema que en d'altres aspectes de la criança. Els pares i mares hem d'estar assabentats, interessats i preocupats sobre el consum que fan els nostres fills dels mitjans de comunicació, per compartir un aspecte més de la vida. Tot i així, és impossible controlar o filtrar tot allò que els nens veuen. Per això cal estar propers i atents en general. Llavors podrem detectar problemes o factors que poden ser perjudicials per al seu desenvolupament en un sentit preventiu o de comprensió.



Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org