lacapsula

Les capacitats intel·lectuals i d’aprenentatge en la infància

Els tests d’intel·ligència han de contribuir a detectar
els infants que puguin necessitar ajuda, no ser un mètode de segregació



Olga Moreno Aranda. Psicologa.
Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Sant Pere Claver - Fundació Sanitària.

La societat ha acceptat de forma majoritària que el Coeficient Intel·lectual (CI) és l’escala inqüestionable per mesurar la intel·ligència d’una persona, però és realment tan efectiva? I sobre tot, és recomanable que el CI sigui la, gairebé única, referència per analitzar un concepte tan complex i multifactorial? Correm el risc de deixar enrere infants i excusar-nos en el coeficient per no fer-nos responsables del seu ensenyament.

L

a intel·ligència, un concepte que tothom coneix i que fa servir de forma molt habitual, té multitud de possibles definicions. I és que diversos científics s’han interessat en l’estudi i la mesura d’aquesta capacitat humana tan complexa i multifactorial.

El psicòleg francès Alfred Binet la va definir ja al segle XIX com “la capacitat d’aprendre i d’assimilar l’ensenyament”, i el també psicòleg David Wechsler com “la capacitat complexa i global que l’individu té per a actuar de manera adequada, pensar raonablement i entendre’s de manera eficaç amb el seu entorn”.

Binet i Wechsler destaquen com a autors principals en l’estudi de les capacitats intel·lectuals. Binet, perquè va ser el primer, el 1904, en abordar el problema de la mesura de la intel·ligència i va ser el creador de l’escala que porta el seu nom, que va donar lloc al naixement del concepte de Coeficient Intel·lectual. Wechsler, per la seva banda, perquè els tests dissenyats per ell per a la mesura de la intel·ligència en nens, adolescents i adults, han estat els més reconeguts i utilitzats durant decennis, i encara en l’actualitat. Aquestes proves reben el nom de Wippsi, Wais, Wisc... Segons la franja d’edat dels subjectes als quals s’adrecen.

La intel·ligència no és una capacitat unitària, i d’això ja va ser conscient en Binet quan va rebre l’encàrrec del Ministeri d’Educació del seu país, França, per desenvolupar unes tècniques que permetessin identificar als nens que no assolien els continguts en les escoles, i que eren, doncs, susceptibles de rebre algun tipus d’educació especial i específica. Binet va identificar una sèrie de tasques que permetien valorar de manera directa els diferents aspectes de la intel·ligència; eren tasques breus, relacionades amb problemes de la vida quotidiana, però que requerien certs procediments racionals bàsics, com la seqüenciació, l’ordre, la comprensió, la invenció o la crítica entre d’altres. Expressament, va intentar prescindir al màxim d’aquelles habilitats apreses, tals com la lectura, l’escriptura o l’aprenentatge memorístic. El seu esforç va anar sempre encaminat a separar el concepte de “Intel·ligència natural” del d’“Educació”.

Els límits del CI: la intel·ligència és massa complexa per ser copsada en una xifra

Les tasques dissenyades per Binet (i també en les escales de Wechsler posteriorment), permetien extreure un valor numèric de la medició de diferents habilitats, capaç d’expressar la potencialitat global de cada nen. Va decidir, doncs, assignar a cada tasca un nivell d’edat, definit com aquell en què “un nen d’intel·ligència normal era capaç de realitzar-la amb èxit per primera vegada”. "La intel·ligència és massa complexa per poder ser copsada en una sola xifra o quantificació que anomenem Coeficient Intel·lectual"

Així doncs, el CI no és més que un promig de molts resultats, una aproximació empírica que pretén expressar les capacitats intel·lectuals, i no una entitat independent. La intel·ligència és massa complexa per poder ser copsada en una sola xifra o quantificació que anomenem CI. La intel·ligència no és una magnitud simple que es pugui esglaonar com el pes o la distància, i el CI es pot utilitzar, de vegades, com una excusa per no fer-se responsable de l’ensenyament de certs nens que no assoleixen els nivells al mateix ritme que la majoria.

El mateix Binet ja va ser reticent a l’ús indiscriminat del CI i dels tests d’intel·ligència, principalment per motius socials, doncs temia que el seu invent es fes servir com un rètol definitiu i jeràrquic, en lloc de contribuir a la detecció d’aquells infants que necessitaven ajuda.

A diferència dels animals, que poden aprendre algunes coses mitjançant l’ensinistrament, el comportament intel·ligent es produeix quan existeix la capacitat de traslladar el que s’ha après a una situació nova i desconeguda.

Capacitat intel·lectual infants

Foto: RaphaelJeanneret

Binet afirmava que la intel·ligència podia desenvolupar-se mitjançant una educació adequada, ja que no era una quantitat fixa ni heretada. Diversos autors posteriors van destacar el valor de l’educació creativa en el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals i relacionals dels nens, desmitificant així la idea de que existeix una relació directa entre els èxits escolars i els èxits en la vida professional futura. La intel·ligència és només una condició necessària per a l’èxit escolar i professional, però no la única. La tenacitat, la motivació, la voluntat, l’atenció o l’ambient, són altres qualitats destacades que tenen molt a dir.

L’èxit escolar, especialment el dels primers anys, depèn de manera important de si el nen entén les indicacions del professor i de si és capaç d’executar-les per sí mateix. En l’organització del nostre sistema escolar, així com en la docència, les aptituds lingüístiques d’alumnes i professors constitueixen el segon requisit per a l’èxit escolar. Les aptituds verbals ocupen, front a totes les altres, un lloc preeminent tant a l’aula com a tots els processos que avaluen els progressos en l’aprenentatge (exàmens, exercicis, preguntes orals i per escrit...). Per aquest motiu, els nens amb retards o trastorns en el desenvolupament del llenguatge o de la parla, poden presentar índexs molt alts de fracàs en l’assoliment de les exigències “normalitzants” acadèmiques.

Un bon ús del CI ha d’ajudar els infants, no segregar-los

Un abordatge adient d’aquestes dificultats per part dels professionals adequats pot contribuir enormement a la millora i el desenvolupament de les capacitats d’aprenentatge escolar d’aquests nens, així com a una millor integració en un sistema educatiu que prima les capacitat verbals per sobre d’altres factors de la intel·ligència.

Segons el psicòleg nord-americà Howard Gardner, les habilitats de la intel·ligència són principalment vuit: lingüística-verbal, lògica-matemàtica, corporal, espacial, musical, interpersonal, intrapersonal i naturalista. El sistema escolar no tendeix generalment a potenciar el desenvolupament de les aptituds musicals i artístiques, interpersonals o de contacte amb la natura; la responsabilitat de potenciar-les recau, doncs, en la família, en els mitjans de comunicació i en la societat.

L’aplicació dels tests d’intel·ligència ha de constituir una praxis de l’increment de les potencialitats mitjançant una educació adequada, i no un mètode de segregació o de dimissió de l’escola, de la societat o dels pares i de les seves responsabilitats envers la plenitud del desenvolupament de nens i joves.

Referències bibliogràfiques

Stephen Jay Gould.”La falsa medida del hombre”,1996. Ed.Crítica. Barcelona, 2003
Ralf Horn. “La Inteligencia”, 1993. Ed.Acento, 1996
Eric R.Kandell. “La Era del Inconsciente”, 2012. Ed.Paidós, 2013


Visita el web del CSMIJ – Sant Pere Claver
: Visita el web de la Sant Pere Claver - Fundació Sanitària
Llegir més articles a La càpsules

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org