lacapsula

Hi ha medicaments que ens poden provocar al·lèrgia?

Com ho podem detectar i què fer si patim una reacció



Dra. Teresa Dordal Culla, Servei d'Al·lèrgia
Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

L'al·lèrgia als medicaments, malgrat ser menys freqüent del que sembla, genera molta preocupació tant en els pacients com en els propis metges.

Fer-ne el diagnòstic és complex perquè no disposem de tècniques de laboratori prou fiables, requereix temps i una inversió de recursos.

E
n algunes ocasions els medicaments poden provocar reaccions adverses no desitjades que poden resultar molestes per a qui els pren: són els anomenats efectes adversos. El mal d'estómac quan es prenen antiinflamatoris, la somnolència que produeixen alguns antihistamínics, el mareig o malestar d'alguns analgèsics potents i el mal de panxa o la diarrea que poden provocar alguns antibiòtics en són clars exemples.

La majoria d'aquests efectes adversos són coneguts i previsibles, depenen de la dosi administrada o estan relacionats amb el mecanisme d'acció del medicament, i apareixen en un percentatge important de persones que prenen aquell fàrmac. Però a vegades, aquestes reaccions adverses són inesperades, imprevisibles, no tenen relació amb el mecanisme d'actuació del medicament o amb la dosi que hem pres. En aquest cas, parlem de les reaccions al·lèrgiques medicamentoses. És a dir, que el sistema immunitari d'aquella persona reacciona davant del medicament fabricant anticossos que són els que desencadenaran els símptomes al·lèrgics. Com en qualsevol reacció al·lèrgica, prèviament hi ha hagut contacte amb el medicament, encara que sigui de forma inadvertida (no es pot ser al·lèrgic a un fàrmac quan es pren per primera vegada), o bé amb un fàrmac de la mateixa família amb una estructura química similar.

En general, les reaccions al·lèrgiques medicamentoses acostumen a manifestar-se a la pell, amb l'aparició de favasses, erupcions, pruïja, angioedema (inflor localitzada a les parpelles, llavis, llengua...) o, en menor mesura amb butllofes amb líquid a l'interior (aquestes reaccions són més greus). També poden produir-se reaccions al·lèrgiques generalitzades i greus potencialment mortals, com ara l'anafilaxi. I, amb menor freqüència, episodis d'asma o rinitis. "El sistema immunitari d'aquella persona reacciona davant del medicament fabricant anticossos"

El més habitual és que la reacció comenci poca estona després de prendre el medicament, sovint amb la primera dosi, d'altres vegades i rarament, pot aparèixer a les 2 o 3 setmanes d'haver-lo iniciat. Com a norma general, sempre hem de pensar en el/s darrer/s fàrmac/s introduït/s; és molt poc probable que un fàrmac que es pren diàriament de manera crònica sigui el responsable d'una reacció al·lèrgica.

Alguns medicaments solen induir reaccions al·lèrgiques amb més freqüència, ja sigui perquè s'utilitzen més sovint o perquè la seva estructura química afavoreix el desenvolupament d'una resposta immunològica. Aquest és el cas de molts antibiòtics i, en especial, de les penicil·lines. També els medicaments per a l'epilèpsia, per a la gota (al·lopurinol) i alguns analgèsics formen part de la llista de fàrmacs més freqüents. Contràriament, al que es pensa, els antecedents familiars d'al·lèrgia a medicaments no són un factor de risc d'al·lèrgia medicamentosa.

Què cal tenir en compte

Quan hi ha una sospita de reacció al·lèrgica a un fàrmac cal anotar el nom del medicament o medicaments que s'estaven prenent en el moment de la reacció i, fins i tot, si és possible, guardar-ne el prospecte. Aleshores, el metge valorarà la necessitat de dur a terme un estudi al·lergològic o no, ja que no sempre és necessari (per exemple, si el fàrmac es pot substituir fàcilment per un altre d'alternatiu).

Foto:

A l'hora del fer el diagnòstic, l'al·lergòleg ens demanarà la màxima informació sobre els símptomes que vam tenir, el nom del medicament, quants dies de tractament dúiem, quant temps va passar entre que el vam prendre i va començar la reacció, si vam haver d'anar a Urgències o no, etc., i a partir d'aquí ens explicarà quin tipus d'estudi es pot fer i quins són els riscos i beneficis. El problema principal és que actualment no disposem de tècniques de laboratori (anàlisis de sang) que siguin prou fiables per a l'estudi de les reaccions al·lèrgiques medicamentoses. En alguns casos, es poden fer proves a la pell amb els medicaments implicats, però en qualsevol cas l'única prova diagnòstica definitiva i fiable és tornar a administrar el fàrmac a l'hospital, de manera controlada i sota supervisió mèdica estricta. Per tant, caldrà fer sempre una valoració individualitzada i acurada per decidir en cada cas si convé fer l'estudi o no.

Un cop s'ha valorat i avaluat cada cas, l'al·lergòleg emetrà un informe indicant quins fàrmacs es poden prendre i quins no a partir d'aquell moment. Per tant, caldrà presentar aquest informe cada cop que el pacient necessiti que se li prescrigui un medicament.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària



C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org