lacapsula

Al·lèrgia als aliments

Quan els més petits són al·lèrgics als aliments



Núria Martínez Marín, infermera Servei d'Al·lèrgia
Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

La majoria dels aliments poden provocar al·lèrgia, però durant la infància els més freqüents són la llet de vaca, l'ou i el peix. Durant l'adolescència aquest aliments varien i els més habituals són els fruits secs, llegums, marisc, fruites i verdures fresques. El tractament, inicialment, consisteix en evitar el contacte amb l'aliment però, en determinats casos, es pot indicar una dessensibilització*.

L'

al·lèrgia a aliments afecta, aproximadament, a un 2% de la població i en el cas dels infants s'eleva fins a un 8%. Encara que, qualsevol aliment pot provocar al·lèrgia, en el cas dels més petits els més freqüents són la llet, l'ou i el peix. Durant l'adolescència, a causa de noves introduccions, apareix l'al·lèrgia a fruits secs, llegums, marisc, fruites i verdures fresques. Les reaccions per aliments poden ser tòxiques, intoleràncies i al·lèrgies pròpiament dites.

La reacció tòxica es produeix quan ingerim un aliment que està en mal estat o contaminat, aquesta reacció la podria tenir qualsevol persona que ingerís el mateix aliment.

Les intoleràncies afecten només a determinades persones però no hi ha un component immunològic implicat. Una molt freqüent es la intolerància a la lactosa.

Les reaccions al·lèrgiques estan produïdes per un anticòs específic, això vol dir que la persona reconeix un aliment com estrany i el seu cos produeix anticossos específics contra aquest aliment. A partir d'aquí sempre que s'ingereixi aquest aliment es produirà una reacció al·lèrgica.

Una característica molt important de les reaccions al·lèrgiques a aliments és que es produeixen poc després de la ingestió de l'aliment, normalment en menys d'una hora.

Les reaccions al·lèrgiques per a aliments poden ser lleus, com una simple picor a la llengua o als llavis després de menjar-los o poden ser molt greus (Anafilaxi) amb compromís d'òrgans vitals.

Són reaccions lleus la Síndrome d'al·lèrgia oral: picor a la boca o el paladar i petita erupció al voltant de la boca. També hi pot haver símptomes digestius com ara diarrees, distensió abdominal, vòmits o rebuig de l'aliment.

Molt típiques son les reaccions a la pell com urticària (faves i picor a la pell) o angioedema (inflamació de llavis, parpelles, mans ...)

Foto:

Si hi ha símptomes respiratoris com tos, ofec o rinitis cal anar més en compte.

Quan hi ha afectació de més d'un òrgan del cos i es produeix una inflamació de les vies respiratòries altes amb edema (inflamació) de glotis. Pot produir tos, veu ronca i dificultat respiratòria per falta de pas d'aire. En aquest cas la reacció pot ser molt greu i tenir conseqüències fatals.

Per diagnosticar una al·lèrgia alimentària és molt important la visita a l'al·lergòleg on es realitzarà una història clínica minuciosa, unes proves diagnòstiques (tant cutànies com de laboratori) i proves de provocació o tolerància amb control hospitalari, si fos necessari.

En els primers mesos de vida les reaccions al·lèrgiques a aliments més freqüents són les que es produeixen per la ingestió de llet de vaca (al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca), ja que és dels primers aliments que s'introdueixen (fórmules d'inici) o l'ou (especialment la clara, que és on es concentren la major part de les proteïnes responsables de l'al·lèrgia (ovoalbúmina i ovomucoide). També podem trobar al·lèrgia al peix a partir dels 9 mesos de vida, que és quan es recomana la seva introducció. En nens més grans poden tenir al·lèrgia a fruits secs, llegums, verdures crues i fruita (préssec).

En el cas de l'al·lèrgia a la llet i l'ou la majoria de nens es tornen tolerants amb el temps, en el cas de la llet només un 10% es mantenen al·lèrgics a l'adolescència. Pel que fa al peix o fruits secs, l'al·lèrgia es manté durant anys (possiblement per sempre).

El tractament de l'al·lèrgia a aliments és evitar l'aliment al que es troba sensibilitzat i tots els seus derivats o productes que continguin aquest aliment. Per exemple la llet de vaca la podem trobar en pastissos, galetes, potets, fuet o pernil dolç. Per això és molt important mirar bé les etiquetes dels productes que ha de consumir el nen per evitar una ingesta accidental.

La llet de vaca es pot substituir per llets amb fórmules de soja o amb llets hidrolitzades.

En la majoria dels casos l'al·lèrgia a la llet o a l'ou hem dit que es curarà en els primers anys de vida del nen però per a casos que no es curen i que tenen reaccions molt greus amb petites quantitats, es pot realitzar un tractament de dessensibilització.

Consisteix en l'administració de petites dosis de llet amb control hospitalari, el pacient segueix realitzant la pauta en el domicili i setmanalment a l'hospital s'intenta pujar la dosi fins que el pacient toleri la quantitat suficient perquè pugui tenir una ingesta accidental sense que es desencadeni una reacció al·lèrgica.

En el cas de l'ou els tractaments de desensibilització també es realitzen tot i que encara són menys habituals.

A Espanya podem trobar diverses associacions d'al·lèrgics a aliments com ara Inmunitas vera i AEPNAA (Associació Espanyola de Pares i Nens amb Al·lèrgia a Aliments)

La formació en els menjadors escolars sobre al·lèrgia alimentària és molt important a causa de la creixent incidència de l'al·lèrgia alimentària en els nens i de la gravetat de la clínica per una ingesta accidental.

El tractament en cas d'ingesta accidental el marcarà l'al·lergòleg segons la gravetat de la reacció que ha presentat o pot tenir cada nen o nena.

*Procés terapèutic mitjançant el qual s'intenta de reduir o fer desaparèixer la capacitat de reacció al·lèrgica mitjançant alteracions qualitatives o quantitatives en la producció d'anticossos.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària



C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org