lacapsula

Hi ha persones al·lèrgiques als additius?

La complexitat de demostrar la responsabilitat d’aquestes substàncies



Ramon Serra. Al·lergòleg.
Metge del Servei d’Al.lèrgia de Sant Pere Claver.
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.

Un additiu alimentari és qualsevol substància que s’afegeix a un producte alimentari durant la seva fase de fabricació, transformació, preparació, tractament, envasat, transport o emmagatzematge. No es consumeix com a aliment en si mateix ni s’utilitza com a ingredient d’un plat. Malgrat tenen mala fama pel que fa als efectes adversos, rarament s’ha pogut demostrar la seva participació en problemes al·lèrgics.

E

ls additius alimentaris són substàncies que no són consumides com a producte alimentari ni com a ingredient. El seu paper és fonamental a l’hora de mantenir les qualitats i les característiques dels aliments, fent-los més segurs, nutritius i apetitosos. L’addició de la substància es fa durant qualsevol fase de la cadena de producció (fabricació, transformació, preparació, tractament, envasat, transport o emmagatzematge).

La lletra E en un producte alimentari indica que un additiu ha sigut aprovat per la Unió Europea. N’hi ha d’antioxidants (impedeixen l’enranciment i decoloració), conservants (limiten, retarden o prevenen la proliferació de microorganismes), potenciadors de les qualitats organolèptiques (modificadors del sabor i textura, espessidors, edulcorants, potenciadors del sabor, acidulants, antiaglomerants, antiespumants, gasos d`envasat) i colorants.

Fa segles que s’utilitzen, però la seva repercussió segueix sent controvertida i provoca certa preocupació entre els consumidors. A aquest grup de substàncies se’ls ha atribuït amb certa freqüència la capacitat de produir reaccions adverses, i fins i tot al·lèrgiques, tot i que pocs cops es demostra.

Patir la incomprensió de la societat també representa un símptoma que s’afegeix a les molèsties provocades per la gran quantitat de productes químics que ens envolten. Tot això representa un afegit de caire emocional al ventall de manifestacions orgàniques d’aquesta malaltia, encara poc coneguda.

Els additius alimentaris estan sotmesos a una normativa alimentària que regula la seva utilització. Aquestes substàncies han de tenir un propòsit útil demostrat, han d’estar sotmeses a una valoració científica rigorosa i completa per a garantir la seva seguretat i no han d’induir a l’error del consumidor. El Comitè Científic sobre l’Alimentació Humana de la Unió Europea (SCF, per les seves sigles en anglès) s’encarrega d’avaluar la seguretat dels additius a Europa.

A escala mundial, la comissió del Codex Alimentarius s’encarrega de desenvolupar normes internacionals sobre seguretat alimentària. Actualment està elaborant una nova normativa general sobre els additius alimentaris per establir unes normes internacionals harmonitzades, factibles i inqüestionables per al seu comerç a tot el món. Només s’hi inclouen els additius que han estat avaluats pel Comitè Conjunt d’Experts en Additius Alimentaris.

alergia additius

Després de la revisió de totes les dades toxicològiques disponibles, aquests comitès determinen el nivell dietètic màxim de l’additiu perquè no representi un risc per a la salut humana. La legislació europea exigeix que es realitzin estudis periòdics dels nivells d’ingesta d’additius en la població. L’objectiu és detectar qualsevol variació que pogués afectar els hàbits de consum i sobrepassar els límits de la ingesta diària admissible, encara que si se superés aquest llindar seria poc probable que es produís algun mal pels amplis marges de seguretat.

Actualment es desconeix el número de casos exacte de les reaccions per additius, però en general s’assumeix que és molt poc freqüent. A més la rellevància clínica d`aquestes substàncies encara no està aclarida, perquè la majoria d’estudis realitzats són simples descripcions anecdòtiques o metodològicament incorrectes.

"Les manifestacions clíniques relacionades amb els additius no difereixen de
les altres"

Les manifestacions clíniques que han estat relacionades amb els additius no difereixen dels símptomes que provoquen altres tipus d’al·lergògens. Així s’han descrit episodis d’asma, urticària, angioedema (inflor), dermatitis de contacte o asma ocupacional.

Un problema afegit per al diagnòstic de les reaccions adverses per additius és que en la majoria dels casos es produeixen en pacients que ja tenen una malaltia crònica i resulta difícil associar un brot de símptomes amb un additiu. A dia d’avui no existeix cap prova fiable per aclarir si existeix una reacció per additius, a no ser que es prengui de forma aïllada i això resulta complex. Lògicament el tractament, un cop arribat al diagnòstic de certesa, seria evitar l’additiu corresponent.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03  |  info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org