lacapsula

Com afrontar la pèrdua de les persones estimades?

Eines per a superar el dolor



Mercè Villegas Gómez. Psicòloga clínica
Centre de Salut Mental d'Adults Sants. Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

La desaparició d'una persona estimada produeix un sentiment de pena. Encara que hi ha nombroses eines per alleugerir-lo, el procés de dol passa per quatre fases: shock i negació, ràbia i culpa, desolació i tristesa, acceptació i adaptació. El benestar emocional també depèn de la capacitat de fer un dol i adaptar-se a nous contextos.

"Hi ha molts factors que influeixen en la capacitat de superar el dolor per la pèrdua d'una persona estimada"

L

a pèrdua d'un ésser estimat és la privació de la seva presència per mort, divorci o separació. El grau de dolor que produeix una pèrdua així depèn de molts factors. Per exemple, aquest sentiment de pena pot dependre de l'etapa evolutiva en què es viu (infantesa, joventut, edat adulta o vellesa), el lligam que es tenia amb la persona desapareguda, si s'ha pogut fer o no un dol anticipatori i els recursos personals, econòmics i socials.

L'eina més important amb què comptem per superar el dolor d'una pèrdua és acceptar el dolor que provoca –sense defugir-lo–, i iniciar el procés de dol. El dol és el procés habitual d'elaboració d'una pèrdua que implica acceptar-la i assumir-la. El que es considera anormal o patològic és no fer-ho.

Fer el dol vol dir aturar-se, plorar, enfadar-se, posar-se en contacte amb el buit que ha deixat la pèrdua, valorar la seva importància, organitzar-se per viure sense el que s'ha perdut, anar deixant enrere el dolor i la frustració que comporta, i adaptar-se a la nova realitat.

Aquest procés acostuma a fer-se en quatre etapes

  1. Shock i negació
    Aquesta fase comporta incredulitat, paràlisi, confusió i al mateix temps plor explosiu i desesperació. S'inicia pocs moments després de la pèrdua i es perllonga fins passats uns dies
  2. Ràbia i culpa
    La segona etapa comporta ràbia i culpa. La persona sent ràbia amb el causant de la pèrdua, amb la mateixa persona perduda per abandó, culpa per no haver-la pogut retenir o salvar. Fins i tot culpa per tot el que no es va veure, fer o dir.
  3. Desolació i tristesa
    Les dues primeres etapes comporten molt dolor, però també serveixen com a preàmbul per endarrerir, o fins i tot evitar, la tercera i pitjor etapa. En aquesta fase se sent desolació i tristesa, i comporta dolor, pena immensa, impotència, desassossec i idees de ruïna en què s'accepta que la persona estimada no tornarà.
  4. Acceptació i adaptació
    La quarta etapa permet tornar a gaudir de la vida perquè s'aconsegueix acceptar i adaptar-se a la nova realitat.

Foto: Les persones que no poden permetre's fer un dol normal fan un dol patològic, és a dir, no poden transitar adequadament per totes les etapes o bé perquè el neguen, o bé perquè no poden iniciar-lo. D'altres s'encallen i es cronifiquen en alguna etapa sense poder-la acabar mai.

Aquest fet provoca grans problemes. A la vida hi ha pèrdues constants (de familiars i amics, però també de la salut, de la feina, de la joventut, etc.) i la persona que no pot fer el dol pateix molt. La felicitat i la salut mental, depenen en gran part de la capacitat per fer dols i la flexibilitat per adaptar-se constantment a noves situacions.

"El benestar emocional també depèn de la capacitat per fer dols i adaptar-se a noves situacions"

Hi ha altres eines que ajuden a alleugir el dolor de la pèrdua com...

Tots aquests consells són possibles perquè la mort s'emporta la vida, però no la relació. La relació de presència amb l'estimat canvia, esdevé relació d'absència, però no necessàriament d'oblit.

Conferència del 22 d'octubre al VI Converses: Com afrontar les pèrdues?
Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org