lacapsula

Adrenalina: com i quan

Què és i per a que serveix l’adrenalina.
Ús i administració en reaccions anafilàctiques



Sònia Gelis Caparrós. Metge al·lergòleg.
Servei d’Al·lèrgia Sant Pere Claver.
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.

L’adrenalina és una hormona que es fabrica de forma natural en el nostre organisme. Serveix per generar una resposta ràpida del nostre cos davant d’una situació d’emergència. L’adrenalina sintètica, administrada via intramuscular i de forma precoç, és el fàrmac d’elecció i el més eficaç per tractar una reacció al·lèrgica greu (anafilaxi).

L'

adrenalina o epinefrina és una hormona que es fabrica i s’emmagatzema a les glàndules suprarenals. Aquestes la segreguen al sistema circulatori en situacions d’estrès, alarma o perill. En sang es distribueix ràpidament per tot l’organisme preparant-lo per a efectuar una resposta sistèmica ràpida i eficaç.

Aquesta hormona produeix taquicàrdia (augment de freqüència cardíaca), hipertensió, taquipnea (augment de freqüència respiratòria), broncodilatació, hiperglucèmia (augment de la concentració de sucre en sang) i dilatació pupil·lar. Tots aquests canvis provoquen un increment de la concentració d’oxigen i glucosa en sang, afavorint així una arribada ràpida d’aquestes substàncies als músculs i al cervell. Grans quantitats d’oxigen i glucosa al sistema muscular i cerebral asseguren un increment temporal de les capacitats físiques i mentals dels individus. La dilatació de la pupil·la afavoreix la visió.

L’adrenalina humana es va descobrir l’any 1886, es va identificar com a hormona al 1895 i al 1904 es va sintetitzar per primera vegada. L’adrenalina sintètica o artificial està comercialitzada com a fàrmac. S’utilitza en situacions d’emergència; per tractar les crisis greus d’asma, com a tractament de reanimació en aturada cardíaca, en cas de shock, i en reaccions al·lèrgiques més greus de tipus anafilaxi. L’adrenalina també pot usar-se com a vasoconstrictor local en cirurgia menor, per exemple en extraccions dentals, on s’administra junt amb anestèsics locals per evitar el sagnat. En aquests casos la dosi que s’administra és tan petita que no provoca els efectes sistèmics descrits anteriorment.

La via d’administració de l’adrenalina pot ser subcutània, intramuscular, intratraqueal, nebulitzada, endovenosa o intracardíaca. Té un efecte molt ràpid, immediat, i una curta durada, ja que en quinze o vint minuts ha desaparegut el seu efecte. Els dispositius en els quals es troba l’adrenalina són fonamentalment tres: l’ampolla o vial, les xeringues pre-carregades i els dispositius autoinjectables. "L’adrenalina és el fàrmac d’elecció i el més eficaç per tractar una anafilaxi"L’ampolla o vial s’ha de carregar abans del seu ús, s’usa normalment en hospitals i centres mèdics i l’utilitza personal entrenat. Les xeringues pre-carregades requereixen posar-hi l’agulla i ajustar la dosi, ja que porten 1mL d’adrenalina al seu dipòsit. Els dispositius autoinjectables estan preparats per utilitzar-los sense haver de calcular res i els porten habitualment els pacients al·lèrgics en el kit d’anafilaxi.

Els efectes secundaris que pot produir l’adrenalina són taquicàrdia, palpitacions, hipertensió, augment de la glucosa, tremolor, sensació de nerviosisme, agitació, mal de cap o mareig. No existeixen contraindicacions absolutes en l’ús d’adrenalina encara que certs grups de pacients són més susceptibles de patir reaccions adverses, com els ancians o els pacients que tenen moltes patologies. També s’ha de tenir en compte que certs medicaments poden prolongar o disminuir l’efecte de l’adrenalina. Per exemple, els beta bloquejants poden anul·lar l’acció de l’adrenalina.

adrenalina

Si parlem de reaccions al·lèrgiques l’adrenalina s’ha d’utilitzar quan el pacient presenta una reacció anafilàctica. L’anafilaxi és una reacció al·lèrgia greu, d’instauració ràpida i potencialment mortal. Un cop el pacient, o l’entorn del pacient, reconeix que el quadre que està presentant pot ser una anafilaxi s’ha d’administrar adrenalina intramuscular, que és sempre la via d’administració d’elecció, i s’ha d’injectar a la cara anterolateral de la cuixa. La injecció pot repetir-se als 15 minuts si la simptomatologia no millora. L’adrenalina és el fàrmac d’elecció i el més eficaç per tractar una anafilaxi i cal aplicar-la quan més aviat millor. L’adrenalina, en tot els casos, millora la supervivència. Els antihistamínics i els corticoides son fàrmacs que també s’utilitzen en aquest casos, sobretot per evitar reaccions tardanes però no poden substituir a l’adrenalina en el tractament de la urgència vital.

Llegeix més articles a "la càpsula"
Visita la web de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03  |  info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org