lacapsula

L'adolescent refugiat

La por a estar perdut en un món d'adults

(Part 2)


Begoña Vázquez. Psicòloga. Equip d'Atenció
al Menor (EAM). Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

L'Equip d'Atenció al Menor (EAM) de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària ofereix atenció psicològica als adolescents que han estat denunciats per haver comès un delicte. Gràcies al lideratge del Dr. Lluís Feduchi, l'EAM ha esdevingut un espai d'observació de la violència emergent tant dins de l'entorn familiar com del social o comunitari. Una violència en forma d'assetjament escolar, en els progenitors, en la parella, sobre els béns, o fins i tot, a través de bandes organitzades.

L

es ansietats claustro-agorafòbiques i pors que s'experimenten en la cerca de refugi provoquen en tota persona el sentiment d'estar desbordat i perdut i en aquest malestar no és estrany que es manifestin conductes transgressores. A diferència d'un infant o un adult, l'adolescent té la tasca de consolidar la seva identitat i tots els fets que succeeixin en aquest moment de la vida aporten experiències cabdals en aquesta construcció posant limitacions en el seu psiquisme. En aquest sentit, la privació emocional pot comportar la pèrdua de la capacitat de simbolització i la necessitat d'emprar defenses primitives. Si el noi/a recorre a mecanismes de defensa molt primitius per fer front a l'ansietat la seva identitat pot quedar alterada, donant lloc a pseudoidentitats o a un fals jo. Tanmateix, els dèficits de simbolització tenen repercussions en els processos d'aprenentatge i poden limitar les possibilitats de desenvolupament professional en un futur.

Fugir i buscar refugi incrementa el sentiment de fragilitat i vulnerabilitat en tot ésser humà, però per un adolescent poden ser especialment mal tolerats perquè els fan sentir dèbils. Molts pensen que ser fort és no sentir malestar, ni ganes de plorar ni sentir nostàlgia, i aquesta confusió per evitar sentir i negar el sentiment de tristesa pot comportar aferrar-se ràpidament a normes pròpies que els hi proporcionin seguretat. Experiències que els hi permetin autoexplorar-se en un nou entorn. Moviments regressius i progressius propis de l'adolescència que els faciliten la parada per reprendre forces i continuar el seu creixement cap a la maduresa.

Però les experiències traumàtiques faciliten la detenció en la part més infantil i poden intensificar els moviments regressius. Si l'adolescent fa una regressió excessiva per manca de recursos interns i li manquen els suports externs, s'activen funcionaments molt primitius. Per tant, l'adolescent mal refugiat, mal acollit, pot cercar refugis més o menys transitoris poc adequats pel seu desenvolupament.

"Si l'adolescent recorre a mecanismes de defensa molt primitius per fer front a l'ansietat, la seva identitat pot quedar alterada donant lloc a pseudoidentitats o a un fals jo"

Refugis observats

Un refugi en una identitat per via ràpida:
En lloc de viure el procés de consolidació de la seva identitat, el noi/a d'un dia per un altre n'assoleix una que té el caràcter d'una pseudoidentitat, una identitat que pot aturar el seu desenvolupament si es cronifica en el temps.

Un refugi per hiperadaptació:
Ens podem trobar en ocasions davant de nois/es que després de fets traumàtics semblen adaptar-se ràpidament i sense conflictes a les noves condicions de manera que fan pensar en unes bones capacitats d'adaptació, però al cap dels anys un petit canvi o pèrdua aparentment insignificants fan emergir un profund malestar. Un fet dolorós fa reviure l'experiència traumàtica posant en evidència que no havia estat prou elaborada sinó negada i apartada de la ment. A aquesta síndrome se la coneix amb el nom de “depressió postergada”.

Un refugi en la fugida endavant:
Es tracta de nois/es que, al trobar-se sols i sense suports adients, han iniciat un procés migratori no acompanyats a partir de les seves capacitats d'autonomia i progrés pel temor a quedar envaïts per ansietats regressives. Empren els seus aspectes progressius per fugir d'ells i negar-los en lloc de posar-los al servei del creixement.

Aquesta dinàmica mental complica la possibilitat de deixar-se ajudar. La necessitat d'afirmar-se i sostenir els seus aspectes progressius els condueix a una dificultat per vincular-se als serveis d'ajuda. Sovint la vivència és de carrer sense sortida. En aquest punt, la necessitat de contenir el dolor psíquic i d'aturar la ment sovint els condueix a consums excessius de tòxics, màfies i xarxes de tràfic i de prostitució.

Menors no acompanyats

És urgent cuidar els adolescents que emigren sense acompanyants i a tots els adults refugiats perquè puguin recuperar l'esperança i transmetre-la a les seves famílies. Més enllà dels papers i la cerca de feina, que evidentment són prioritats després de la necessitat de supervivència, no podem obviar les necessitats d'elaboració psíquica que precisen.

"L'adolescent mal refugiat, mal acollit, pot cercar refugis més o menys transitoris poc adequats pel seu desenvolupament"

Factors de risc a què s'exposen els adolescents refugiats

Risc d'entrar a formar part d'una identitat col·lectiva perdent la subjectivitat. Quan l'entorn és alterat de forma brusca i intensa commou els vincles que el noi/a ha establert amb l'entorn. En condicions de gran estrès la identitat del grup pot arribar a reemplaçar la individual.

Risc de transmissió intergeneracional. Quan un grup no pot fer front al trauma viscut, ni revertir els sentiments ocasionats, ni tampoc pot fer el dol o reafirmar-se fent el recorregut psicològic necessari, transfereix aquestes tasques psicològiques inacabades a les futures generacions.

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org