lacapsula

L'adolescent refugiat

Un doble trànsit entre refugis i acollides

(Part 1)


Begoña Vázquez. Psicòloga. Equip d'Atenció
al Menor (EAM). Sant Pere Claver - Fundació Sanitària

L'Equip d'Atenció al Menor (EAM) de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària ofereix atenció psicològica als adolescents que han estat denunciats per haver comès un delicte. Gràcies al lideratge del Dr. Lluís Feduchi, l'EAM ha esdevingut un espai d'observació de la violència emergent tant dins de l'entorn familiar com del social o comunitari. Una violència en forma d'assetjament escolar, en els progenitors, en la parella, sobre els béns, o fins i tot, a través de bandes organitzades.

E

n alguns adolescents denunciats per haver comès un delicte que arriben a les nostres consultes, hem pogut observar que si bé, molts d'ells/es en la petita infància han presentat un desenvolupament prou saludable en un entorn proveïdor, amb major o menor mesura de la cura necessària per la promoció de les seves funcions psíquiques per a disposar de salut mental, també hem comprovat, que la majoria d'ells/es ha viscut en el seu entorn habitual situacions de patiment intens a causa de processos migratoris complexes, agrupaments familiars, malalties del pares o mares o altres situacions traumàtiques com l'abandonament, el maltractament físic o negligències. Aquestes experiències han representat pels nois/es la pèrdua de la capacitat de cura per part dels seus referents, generant sovint una inconscient privació i abandonament de les seves necessitats emocionals. Fins i tot alguns/es han hagut de fugir per salvar la seva vida i buscar refugi en el servei públics d'acolliment de menors.

Treballar amb aquests nois/es i amb les seves famílies des de l'àmbit de la salut mental, fent un treball interdisciplinari amb els tècnics de justícia juvenil, ha permès oferir atenció en salut mental a una població que difícilment hauria arribat a sol·licitar ajuda psicològica per voluntat pròpia.

Intentem recuperar els seus aspectes sans i estimular les seves capacitats adultes encara emergents i en creixement. Fem front a les vicissituds emocionals quan senten que han perdut la protecció dels pares i això els genera un intens patiment psíquic, que a més durant l'adolescència es suma a altres factors que tenen a veure amb la construcció de la identitat de l'individu.

"Si l'emigració psíquica coincideix amb l'emigració real, el jove ho pot viure com una oportunitat o com un trencament "

Sovint diem que l'adolescent és un emigrant psíquic que abandona un cos conegut per anar a l'aventura de descobrir un nou cos i noves experiències. Si l'emigració psíquica coincideix amb una emigració real, el jove ho pot viure com una oportunitat, però si en el viatge no està ben acompanyat també ho pot viure com un trencament o un exili. En aquestes condicions, el noi/a es defensarà del patiment amb els recursos psíquics que tingui al seu abast. A vegades, troben refugis que els acullen i els hi permeten continuar el seu creixement i d'altres. Els refugis que troben posen en risc tant la seva salut mental com el seu desenvolupament.

El risc d'una migració sense la família

Lukasz Z / Shutterstock.com

Segurament, de tots els obstacles, un dels més dolorosos és el trànsit d'una migració sense el suport de la família.

Si les situacions traumàtiques ja són de per sí un factor de risc per desenvolupar una patologia mental, afrontar-les sense la família suposa encara més un risc més elevat. Emigrar, exiliar-se, fugir per salvaguardar la vida mou els fonaments de qualsevol persona. Un infant reeditarà i reorganitzarà les seves experiències en una etapa futura però per l'adolescent, que es troba en procés de construcció de la seva identitat en trànsit entre la infància i la joventut, està en un moment d'extrema vulnerabilitat. És un moment per consolidar la seva identitat; per procurar que no li manquin els recursos pel seu desenvolupament a fi de minimitzar els efectes d'una ruptura en la continuïtat del seu procés de creixement cap a la maduresa.

"Si emigrar pot ser un factor de risc per un adolescent, afrontar el viatge sense la família incrementa el risc de patir un problema de salut mental"


Si en l'adolescència fallen les defenses davant del malestar psíquic i la persona pot experimentar vivències profundes de soledat, desemparament i impotència, situacions traumàtiques intenses i continuades en el temps i sobretot poc sostingudes per l'entorn, sumar el fet d'abandonar el país d'origen i l'absència de referents pot contribuir a que l'adolescent refugiat pateixi un trastorn mental.

Per poder fer front a la maduresa emocional és important que l'adolescent no se senti aïllat i formi part d'un grup. D'aquesta manera, la seva identitat es consolidarà a partir de les característiques que el defineixen dins d'un grup al qual pertany i al qual sent que en forma part. En el cas d'un adolescent refugiat, a quines imatges o processos d'identificació té accés en una situació tan extrema?

C. Vila i Vilà, 16 08004 Barcelona  |  Tel. 93 442 39 03
info@spcsalut.org  |  www.spcsalut.org